Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
armèria
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les plumbaginàcies, cespitoses, amb fulles linears o lanceolades i tiges portadores de glomèruls de flors purpúries o blanques.
A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya
nus
Heràldica
Classe de distintiu, o badge, emprat per les grans famílies angleses, format per cordes entrellaçades d’una determinada manera i al qual hom fermava el nom de la família (Nus de Lacy, nus de Bawen, etc).
Com en els altres badges , el nus servia per a marcar les coses propietat de la família o els vestits dels seus servidors A manera de moble, hom n'emprava també sovint a les armeries
La Geneta
Caça
Publicacions periòdiques
Revista de caça publicada a Barcelona des del 2002.
Editada per la Federació Catalana de Caça com a continuació del Butlletí del Caçador i escrita en català, el seu objectiu és promoure l’esport de la caça i tractar els temes que afecten el seu collectiu La periodicitat, amb irregularitat, és semestral, el tiratge és de 60000 exemplars i s’envia a tots els federats, així com a les diferents administracions i armeries
François-Amédée Doppet
Història
Militar
Literatura
Militar, metge i escriptor savoià.
Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran
armer | armera
En les armeries, el qui guarda les armes i té cura de netejar-les.
freta
Heràldica
Figura molt comuna a les armeries britàniques formada per una cotissa i una llista encreuant-se amb una malla gran abismada.
Els ambients litorals
Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…
Les víctimes: persecució i repressió
El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…
Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
El món a cavall de dos segles: una introducció
El context històric en què van transcórrer la infància i els anys joves de Lluís Companys és el de les últimes dècades del segle XIX i la primera del XX, uns anys marcats per l’aplicació d’uns avenços tècnics i científics que van canviar la manera de viure i les relacions socials Són els anys dels fills de les últimes revolucions europees del segle XIX, la Comuna de París 1871 i la Revolució de Setembre del 1868 espanyola Però Companys fou un home del segle XX, gens provincià i per al qual la religió havia deixat de ser, de facto, l’eix que mou la vida Formà part de la generació d’artistes…