Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
aromatització
Química
Formació d’hidrocarburs aromàtics en el reforming
de les fraccions del petroli.
L’aromatització té lloc per deshidrogenació i deshidroisomerització de naftens i per deshidrociclització d’hidrocarburs alifàtics En molts casos l’operació és efectuada en presència d’hidrogen i s’anomena hydroforming Un dels hidrocarburs aromàtics obtinguts amb major abundància per aquest procediment és el toluè
oli mineral
Química
Oleïcultura
Cadascuna de les fraccions de la destil·lació del petroli o del quitrà que per la seva viscositat pot ésser considerada com a oli.
D’aquest tipus són importants l’oli de parafina, barreja de parafines líquides constituents de la fracció de 330 a 390°C de la destillació del petroli, el gasoli i les distintes fraccions de la destillació del quitrà de carbó l' oli lleuger fins a 200°C, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, l' oli mitjà 200-250°C, l' oli pesant 250-300°C, constituït per hidrocarburs aromàtics binuclears, fenols, cresols i piridines, i l' oli d’antracè 300-350°C, constituït per hidrocarburs aromàtics trinuclears, carbazole i quinoleïnes
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
punt d’anilina
Química
Temperatura a la qual una gasolina és miscible amb un volum igual d’anilina.
És un valor indicatiu del contingut aproximat de la gasolina en hidrocarburs aromàtics com més alt és el punt d’anilina, menor és la proporció d’aromàtics
arilè
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent
sulfolan
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de cinc membres que conté un àtom de sofre en forma de sulfona.
És un líquid incolor, miscible amb l’aigua, l’acetona i els solvents aromàtics, que bull a 285°C i es congela a 27°C Hom l’obté per reacció del diòxid de sofre amb butadiè i posterior reducció del sulfolèn format El sulfolan presenta una polaritat molt elevada, la qual, unida a l’ampli interval de temperatures del seu estat líquid, el converteix en un dissolvent de gran utilitat És emprat en la indústria petroquímica per a l’extracció en contracorrent de dissolvents aromàtics, i també en el fraccionament de quitrans de fusta, com a dissolvent de polimerització i com a plastificant
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són anomenats…
balsamera
Història
Petit recipient o ampolleta, de vidre o de terra cuita, d’època hel·lenística, romana o púnica, sovint trobat a les tombes.
Hom suposa que contenia bàlsams aromàtics
levístic
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides i de flors groguenques agrupades en umbel·les.
Oriünda de Pèrsia, de vegades és conreada pels seus fruits aromàtics
comí de prat

Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina