Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
arsenical
Farmàcia
Química
Substància d’aplicació terapèutica que conté arsènic en la seva molècula.
El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions medicinals Els…
esquer arsenical
Agronomia
Esquer per a les mosques, formigues, llagostes, llimacs, etc, preparat amb arsenat i arsenit sòdics principalment.
Actualment no és gaire emprat
brou arsenical
Agronomia
Brou insecticida preparat a base d’arseniats de plom i calci amb aigua i melasses.
arsenopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfarseniür de ferro, FeAsS.
Cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta en formes pseudoròmbiques i sovint maclades Pot contenir coure, níquel i or És de color blanc d’estany o gris clar, i té exfoliació clara en una direcció Té duresa 5,5-6 i pes específic 5,9-6,2 És anomenat també mispíquel i pirita arsenical És el mineral d’arseni més important
niquelina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i normalment es presenta en masses irregulars.
D’un color vermell de coure i d’esclat metàllic, té una duresa de 5-5,5 i una densitat de 7,78 S'altera molt fàcilment en superfície i es torna de color verd clar No és un mineral gaire corrent
Baldomer Bonet i Bonet
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Fou catedràtic de les universitats de Santiago 1895, Barcelona 1897 i Madrid 1899 Autor d’un procediment per a l’obtenció d’àcid clorhídric a partir del sulfúric arsenical perfeccionà l’obtenció del clorur d’antimoni
taxidèrmia
Zoologia
Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats—, de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.
Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de vidre, esmalt, etc L’ús de…
lewisita
Química
Compost arsenical clorat que es presenta en forma de líquid groguenc amb olor de gerani.
Bull a 190°C, amb descomposició Fou emprat com a gas de guerra, per les seves propietats vesicants i metzinoses
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
Metal·lúrgia del bronze i metal·lúrgia del ferro
Metallografia d'una barreta de bronze 200 augments del pic dels Corbs, Sagunt, ~1000-750 aC SR El coure, el bronze, el ferro i l'acer són els materials sobre els quals ha estat fonamentat el progrés metallúrgic de nombroses societats al llarg de la història La seva importància econòmica i estratègica alçà i arruïnà imperis del món antic, i forçà l'obertura de noves rutes al comerç a través de les quals circularen primeres matèries i objectes manufacturats procedents de llunyanes regions Tant aleshores com ara, la producció i l'ús de metalls resultava un bon indicador de la riquesa i la…