Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
arhat
Hinduisme
En el budisme hīnayāna, l’home digne que obté el nirvana per a ell mateix, a diferència del bodhisattva
del budisme mahāyāna, que retarda el seu pas per a poder portar la salvació als altres.
A través d’una sèrie de graus ascètics, el qui ha emprès aquest camí arriba a la condició d' arhat
Nil d’Ancira
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor, dit l’Asceta i també el Sinaïta, perquè la llegenda el feu, erròniament, monjo del Sinaí.
Deixeble de sant Joan Crisòstom, fundà un monestir prop d’Ancira Escriví diversos tractats ascètics i un gran nombre de cartes La seva festa se celebra el 12 de novembre
Antonio Arbiol y Díez
Literatura
Cristianisme
Franciscà i escriptor aragonès.
Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme
Pere Tomàs Moià
Literatura catalana
Poeta.
Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals
Lluís Guilla
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia
Margarida Agulló
Cristianisme
Religiosa del tercer orde de sant Francesc.
Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al s XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes s III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loyola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
abstinència
Religió
Privació d’un plaer o d’un menjar, especialment de carn, en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial.
L’abstinència fou practida per molts pobles de l’antiguitat La Bíblia enumera una sèrie d’aliments prohibits als israelites, com la sang i els animals estrangulats Els musulmans durant el Ramadan s’abstenen de fumar i dels actes sexuals El cristianisme ha practicat també l’abstinència, més rigurosa en els ambients monàstics i ascètics, i encara més especialment a l’Esglésies d’Orient Les Esglésies protestants consideren, generalment, l’abstinència contrària a l’evangeli
Joan d’Àvila
Literatura
Cristianisme
Asceta, predicador i escriptor castellà.
Jesuïta, fou anomenat l’apòstol d’Andalusia, perquè hi predicà intensament Influí sobre la vocació de Francesc de Borja i fou mestre espiritual de sant Joan de Déu i de Luis de Granada, que escriví la seva biografia Entre els seus escrits ascètics cal destacar Audi, filia, vide 1560 i Epistolario espiritual para todos los estados 1578 Fou beatificat el 1894 i canonitzat el 1970 La seva festa se celebra el 10 de maig
Antoni de Verí i Dameto
Literatura catalana
Poeta.
És autor de dotze sonets ascètics i morals encatalà, que precedien l’obra Vigilant despertador de M ↑ Ferrando de la Cárcel , que restà inèdita Fan referència al llibre que encapçalen i tracten temes com l’odi, la mudança del temps, el desengany, la traïció o l’enveja El seu germà Tomàs de Verí i Dameto, doctor en teologia i canonge de la seu de Mallorca, també escriví un sonet en català per a l’obra de Ferrando