Resultats de la cerca

El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…

Els ascomicets comprenen unes 30 000 espècies de fongs, 16 000 de les quals es troben en forma de liquen, associades amb algues Això vol dir que, si hi afegim també els deuteromicets ascomicets sense reproducció sexual, de cada deu espècies de fong, sis són ascomicets La fotografia mostra un exemple ben típ3ic d’ascomicet no liquenificat i pluricellular, el de les cassoletes, i concretament, la cassoleta vermella Sarcoscypha coccinea S’hi veuen diverses fructificacions cupuliformes La part externa d’aquestes fructificacions és l’excípul, I la interna, de color carmí més viu, és entapissada…

Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia antracnosi, oídium, etc Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets

Són apògams, i els cossos fructífers, d’estructura molt variada, poden ésser sobre el substrat o a dintre És un grup ampli, al qual pertanyen alguns dels bolets ascomicets més coneguts, com ara les helvelles o les múrgoles

Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell…

En presenten molts fongs mucorals, ascomicets, ustilaginals, etc

Els cossos fructífers en forma de cassoleta no són privatius dels ascomicets Per exemple, algunes corticiàcies com la de la fotografia, Auriculariopsis ampla , que viu sobre les branques mortes d’arbres de ribera, en presenten Sortiríem de dubtes si féssim una preparació microscòpica de l’himeni En aquest cas, hi trobaríem basidis Abans, tots els afilloforats amb fructificació en forma de copa cifellioide s’agrupaven en una família, les cifellàcies, que ha desaparegut de la taxonomia moderna Josep M Vidal / SCM Aquest nom ha designat una sèrie d’espècies caracteritzades perquè…

Els ascolíquens són una classe de líquens caracteritzada per la producció d'ascs similars als que produeixen els ascomicets Els ascolíquens constitueixen el 96% dels líquens

Cal incloure'n la majoria en els ascomicets N'hi ha molts que tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits Hom divideix el grup en els ordres de les esferopsidals , de les melanconials i de les monilials

Dedicat preferentment a la micologia, hom li deu treballs importants sobre les uredínies i, principalment, sobre el polimorfisme de diversos ascomicets Juntament amb el seu germà Charles Tulasne 1817-1884, collaborador habitual des de l’any 1854, publicà dos volums de Selecta fungorum carpologia 1857-65, un resum sobre les fructificacions observades