Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
antiàcid | antiàcida
Química
Dit dels vernissos, pintures, revestiments, paviments, articles ceràmics, massilles, etc, resistents als àcids.
El vernissos i pintures antiàcids són preparats sobretot a base de resines sintètiques, especialment el cautxú clorat, i de resines epoxi, emprant plastificants i pigments capaços també de resistir als àcids Hom obté igualment bons resultats amb resines formofenòliques i, en medis no gaire agressius, àdhuc amb certs vernissos grassos a base d’oli de fusta de la Xina associat a cautxú clorat, a resines formofenòliques o a resines de cumarona Per a revestiments i paviments antiàcids hom utilitza plaques asfàltiques o plaques de policlorur de nivell rígid, i composts a base d’asfalt…
asfalt
Construcció i obres públiques
Química
Material aglomerant de consistència sòlida o semisòlida, constituït en la seva major part per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.
L’asfalt natiu és soluble en disulfur de carboni en un 69%, i el derivat del petroli, en un 99% els respectius punts d’inflamació són 176,5°C i 232°C L’asfalt natural pot contenir un 30% de matèria mineral i, fins i tot, insectes inclosos en el seu si L’artificial és obtingut com a subproducte del petroli per evaporació dels hidrocarburs lleugers i oxidació parcial del residu És un complex sistema colloidal d’hidrocarburs en què resulta difícil de diferenciar la fase contínua de la dispersa Poden ésser considerats com a dispersions de micelles en constituents oliosos similars als olis…
estenedora d’asfalt
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a col·locar les capes asfàltiques dels ferms.
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…
abeurada bituminosa
Construcció i obres públiques
Mescla preparada en fred d’emulsions asfàltiques, àrids fins ben graduats i fillers minerals que, després de tallar-se l’emulsió, forma un microconglomerat molt impermeable.
És utilitzada principalment en tractaments superficials de paviments per al manteniment de les capes de trànsit, especialment quan no hi ha problemes de capacitat portant del ferm
desasfaltar
Química
Separar les substàncies asfàltiques que conté la fracció residual de la destil·lació del petroli en brut a fi d’obtenir olis de lubrificació lliures d’asfalt.
Energia 2017
Tecnologia energètica
Energies renovables L’evolució de la potència elèctrica installada al món dona una idea precisa de l’evolució del preu de l’energia elèctrica que, en l’actualitat, està assolint cada font d’energia per a generar electricitat Per primera vegada en la història, durant l’any 2016, l’energia solar sumant la tecnologia fotovoltaica amb la termosolar va ser la font energètica líder, amb 72 GW, seguida per l’eòlica, amb 53 GW, el carbó amb 52 GW, el gas natural amb 41 GW i la hidro-elèctrica amb 31 GW En el rànquing, no hi van aparèixer fonts energètiques clàssiques, com la nuclear o el petroli,…
El cicle juràssic al marge oriental d’Ibèria
Unitats estratigràfiques del Juràssic a la vora oriental d’Ibèria S’han indicat les formacions litostratigràfiques amb les seves relacions geomètriques i canvis laterals de fàcies, així com la divisió d’aquestes unitats en seqüències deposicionals Les unitats litostratigràfiques són les següents 1 formació d’Imón, 2 formació de Cortes de Tajuña, 3 formació de Cuevas Labradas, 4 formació de Cerro del Pez, 5 formació de Barahona, 6 formació de Turmiel, 7 membre de Casinos, 8 formació de Xelva, 9 part mitjana de la formació de Xelva, 10 formació de làtova, 11 formació de Sot de Xera, 12 formació…
La geologia del petroli
La natura dels hidrocarburs A la natura, els hidrocarburs prenen diversos estats físics i presenten composicions químiques molt diverses Gairebé sempre són una mescla de diversos constituents, entre els quals dominen, és clar, els hidrocarburs Químicament hom divideix els hidrocarburs en tres grans famílies els hidrocarburs saturats parafinics o alcans C n H 2 n+2, de cadena lineal representen com a mitjana del 15 al 20% els isoalcans o naftes de natura cíclica C n H 2 n representen del 20 al 30% dels crus i els hidrocarburs no saturats, entre els quals hi ha els hidrocarburs aromàtics i els…