Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
asquenazita
Etnologia
Individu de les famílies jueves alemanyes que des del segle XII es dispersaren vers l’Europa del sud i de l’est.
Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana
Yosef Caro
Judaisme
Talmudista.
Emigrà de Castella arran de l’expulsió del 1492 i, després d’una curta estada a Lisboa, anà a Turquia, on estudià a l’escola talmúdica d’Adrianòpolis El 1536 s’establí a Palestina, on influí en la creació de l’escola mística de Safed càbala La seva obra és essencialment jurídica durant més de vint anys treballà —seguint la tradició de Maimònides i d’Iṣḥaq al-Fasī— en la redacció de Bet Yosef ‘Casa de Josep’, comentari crític a l' Arba'a Turim de Ya'aqob ben Asěr Però la seva fama és deguda al compendi que en féu, titulat Šulḥan Aruk ‘Taula parada’ 1565, que ha constituït el codi rabínic de…
Ovadia Yosef
Judaisme
Rabí israelià.
A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys…
yeixivà
Religió
Escola rabínica dedicada als estudis avançats del Talmud i, secundàriament, als d'altres textos sagrats i legals.
Hom hi distingeix una primera etapa dominada per les acadèmies de l’anomenada època gaonítica segles VI-XIII, regides pels mestres i els caps gaons de les acadèmies de Jerusalem des del 1127, al Caire i les babilòniques de Sura i de Pumbedita Amb la dispersió subsegüent del poble jueu, s’inicià una segona etapa, en què les yeixivàs s’associaren estretament a la sinagoga i, amb aquesta, es constituïren en el centre de la comunitat jueva de cada localitat Tot i que a Europa, entre els sefardites, hi hagué importants escoles a la península Ibèrica Barcelona, Toledo, Lucena, després de les…
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
jueu | jueva
Jueus resant al mur de les lamentacions de Jerusalem
© Corel Professional Photos
Història
Individu d’una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món.
Malgrat que el poble d’Israel sofrí nombroses deportacions diàspora en el curs de la seva història poble d’Israel, mantingué la unitat i la independència política fins a la conquesta romana de Palestina 63 aC L’última revolta popular, encapçalada per Barcoquebes, inicià l’època en la qual el judaisme, per tal de conservar el seu patrimoni espiritual, hagué de partir d’uns nous plantejaments cada home era més valuós que el mateix temple destruït l’any 70, i els sacrificis antics eren substituïts per l’oració a les sinagogues Perdut el lligam religiós amb Jerusalem, la Galilea esdevingué el…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…