Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
William John Gruffydd
Literatura
Poeta i erudit gal·lès.
Estudià a Oxford, i posteriorment fou professor de llengües cèltiques a la Universitat de Cardiff Entre el 1922 i el 1951 collaborà amb assiduïtat a la revista “Y Llenor” ‘L’home de lletres’ Tant la seva obra d’investigació com els seus poemes representen una contribució important a la cultura gallesa contemporània Entre els seus estudis cal esmentar Llendiaeth Cymru o 1450 hyd 1600 ‘Història de la literatura gallesa entre el 1450 i el 1600’, 1906 i entre els seus poemes Trystan ac Esyllt ‘Tristany i Isolda’, 1902 i Yns yr Hud ‘L’illa encantada’, 1923
Paul Cabanel
Música
Baix francès.
Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de Saint-Saëns
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en sèrie poc…
Orquestra Municipal de Barcelona
Música
Institució musical de l’Ajuntament de Barcelona fundada el 1944.
Fou organitzada per Eduard Toldrà, que també en fou el director 1944-62 Molts dels instrumentistes collaboraren a més en la Banda Municipal de Barcelona Celebrà sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars el diumenge al matí, al Palau de la Música Catalana, i hi participaren amb una certa assiduïtat directors i solistes estrangers de renom Pocs anys després de morir Toldrà 1962, l’orquestra fou dissolta Uns quants anys més tard fou creada l’Orquestra Ciutat de Barcelona, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic…
Concepció de Sánchez Parra Callao
Música
Contralt catalana.
Començà a estudiar música amb el seu pare i posteriorment ho feu a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat on debutà a setze anys Cantà a València, i més tard al Gran Teatre del Liceu, que la contractà amb assiduïtat Collaborà amb l’Orfeó Català, amb qui l’any 1921 cantà la Passió segons sant Mateu , de Bach En el terreny operístic es destacà especialment en els papers de Leonora La favorita i de Carmen Estrenà La Morisca , de J Pahissa 1919 i El giravolt de maig , d’E Toldrà 1928 El 1932 cantà sota la batuta de Falla en la memorable versió d' El amor brujo , al Palau de la Música…
Amador Famadas i Blanchart
Música
Tenor català.
Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà especialment…
Maria Caniglia
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i destacà…
Michael Tilson Thomas
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Universitat del Sud de Califòrnia i completà la seva formació a Bayreuth, on treballà com a assistent de direcció, i a Tanglewood Dirigí la Young Musicians Fundation Debut Orchestra entre el 1963 i el 1967, any en què fou assistent de Pierre Boulez a l’Ojai Festival En 1969-72 dirigí com a assistent la Simfònica de Boston, i del 1971 al 1979 fou director musical de la Buffalo Philharmonic Orchestra, amb la qual realitzà alguns dels seus millors enregistraments, com els dedicats a l’obra de George Gershwin L’any 1974 començà a dirigir la Simfònica de San Francisco, de la qual…
La Roqueta
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en català apareguda l’u de gener de 1887 a Palma (Mallorca), per iniciativa de Pere d’A. Paña.
Continuadora —en fons i forma— de La Ignorància 1879-83, hi collaboraren molts dels mateixos escriptors i n'incorporà també de nous, especialment Miquel dels S Oliver Clavell de moro, Borino Ros , etc Una primera etapa arribà fins al desembre del 1887 tornà a aparèixer del 4 d’agost de 1889 al 31 de desembre de 1892, molt similar a la primera època, i de nou de l’u d’octubre de 1898 al març del 1901 En aquesta tercera època, sota la inspiració de Miquel dels S Oliver, deixà una mica de banda el seu caràcter purament literariocostumista per a incloure articles més d’acord amb el moment…
Amadeu Fabregat i Manyes
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal 1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina