Resultats de la cerca
Es mostren 684 resultats
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Pelagi I d’Astúries

Estàtua de Pelagi I d'Astúries a Covadonga (Cantàbria)
© Pakmor / Fotolia.com
Història
Primer rei d’Astúries (~710-737).
Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons…
Fàfila I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (737-739).
Fill i successor de Pelagi Casat amb Froiluba, fundà amb ella l’església de la Santa Cruz a Cangas de Onís, aleshores residència reial, on hi ha encara la inscripció dedicatòria Morí, sembla, en una cacera Els seus fills, menors d’edat, no el pogueren succeir
Mauregat d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (783-788).
Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’
música d’Astúries
Música
Música desenvolupada a Astúries.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i…
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…
Ermessenda d’Astúries
Història
Reina d’Astúries.
Filla de Pelagi I, es casà amb Alfons I, el qual, en morir el seu cunyat Fàfila I, obtingué la corona
principat d’Astúries
Història
Títol dels fills primogènits i hereus dels reis d’Espanya.
Fou fundat, com un mayorazgo dels hereus de la corona, el 1388 per als fills legítims i primogènits dels reis de Castella i Lleó per Joan I, que l’atorgà al seu fill Enric El títol és portat novament d’una manera oficial pel príncep hereu d’ençà del reconeixement oficial que en fa la Constitució de 1978
Alfons III d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (866-910).
Fill d’Ordoni I A la mort del seu pare 866 fou elegit per a succeir-lo, però Fruela Bermúdez, comte de Galícia, li usurpà el tron Alfons hagué de marxar a Castella, però poc temps després recuperà la corona El 873 sostingué els Banū Qasī enfront de l’emir de Còrdova, Muḥammad I Més tard ajudà el muladita de Mèrida, Ibn Marwān, i ambdós venceren l’exèrcit cordo vès prop del Duero 876 L’any següent Ibn Marwān hagué d’abandonar Badajoz i es posà sota la protecció d’Alfons Mentrestant Muḥammad I intentà d’acabar amb l’expansió territorial del regne astur i envià contra Lleó i Astorga uns exèrcits…
Alfons II d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (791-842).
Fill de Fruela I i de Múnia En morir el rei Silo 783 fou escollit com a successor, però fou desposseït per un fill illegítim d’Alfons I, Mauregat, i s’hagué de refugiar a Àlaba El 791, després de la renúncia de Beremund I, successor de Mauregat, pujà al tron Alfons establí la cort a Oviedo El 794 s’enfrontà amb els exèrcits de l’emir Hišām I de Còrdova Com a contrarèplica, el 795 ‘Abd al-Karīm prengué Àlaba i obligà Alfons a refugiar-se prop del Nalón El 799, Alfons aprofità les dissidències del nou emir al-Ḥakam, fill de Hišām I, amb el seu oncle Sulaymān per tal de fer una expedició a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina