Resultats de la cerca

Festa 21 de gener

El 21 de gener el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi són detinguts, processats i cremats vius a l’amfiteatre de Tàrraco per ordre del governador Emilià

Eren derivats normalment dels gentilicis dels generals, del nom de l’emperador regnant, de l’auguri formulat al moment de la fundació, etc, els quals precedien el nom autòcton llatinitzat Per exemple, la titulatura de Barcelona era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino

Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs El nom d’Olbia ‘feliç’,‘afortunada’ li fou donat com a signe de bon auguri De petites dimensions 2,7 ha, té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal La seva ocupació continuà en època romana

Tractà qüestions polèmiques de l’actualitat —com la defensa de la natura—, sobretot a partir de Dikter under träden ‘Poemes sota els arbres’, 1956, fent servir els mites de la rondalla popular Entre altres obres publicà reculls de poemes — Under tiden ‘Mentrestant’ o ‘Temps de miracles’, 1972, Ordbok ‘Diccionari’, 1976— novella — Förebud ‘Auguri’, 1953— narració — Bäcken ‘El rierol’, 1958— assaig — Montsägelser ‘Contradiccions’, 1961, Blavalen ‘La balena blava’, 1979— i teatre — Jag maste till Berlin ‘Haig d’anar a Berlín’ i Job 1969

Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues Justí, Procopi, Pantaleó, Marçal i Jordi i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església S'establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli Gènova, on fundà un monestir Morí amb fama de sant i el rei Liutprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio

Procedent de cultures més antigues Teotihuacán, tenia temple propi a Tenochtitlán, on li eren oferts sacrificis humans els gemecs de les víctimes eren un bon auguri, per tal com les llàgrimes simbolitzaven la pluja desitjada D’acord amb la visió miticohistòrica dels asteques, Tlaloc governà la tercera edat, o sol del món, després del jaguar i de Quetzalcoatl el seu domini a la fi acabà mitjançant una pluja de foc i de pedres ardents, i els supervivents esdevingueren ocells Tot seguit, la quarta edat, de l’aigua, restà sota el control de Chalchiutlicue, germana de Tlaloc

Esdevingué rara a partir del s XII