Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…
etrusc
Lingüística i sociolingüística
Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics.
En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el camp lèxic…
Es comença a proposar una readaptació de la indústria tèxtil catalana
Es comença a proposar una readaptació de la indústria tèxtil catalana a les noves qualitats dels productes europeus, que a Catalunya competien amb els autòctons
xosa
Lingüística i sociolingüística
Llengua bantú del grup meridional parlada pels xoses, oficial al Transkei.
La semblança amb el zulú fa que hom els consideri dialectes d’un únic idioma, el xosa-zulú , bé que els autòctons els consideren idiomes separats
terranova

Terranova
Matty Sides (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Raça de gos de guarda de grans dimensions (fins a 70 cm d’alçada a la creu) i força corpulent, amb el cap gros i les orelles amples i penjants, i el pèl, negre i a vegades amb reflexos de color terrós, llarg, fort i abundant.
Grans nedadors i molt intelligents, sensibles i fidels, procedeixen de l’illa de Terranova, de la qual sembla que no són autòctons, sinó que provenen d’encreuaments
Unió Baptista de Catalunya
Història
Agrupació de les principals esglésies baptistes de Catalunya, que depèn de la Unión Evangélica Bautista Española.
La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes evangelització, beneficència, educació, etc A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas Madrid el 1972
William Thomas Brown
Cristianisme
Des del 1869, missioner metodista a Barcelona, on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d’aquella confessió.
El seu apostolat contribuí a crear d’altres comunitats al Poblenou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui Predicà al Vallès i, després, a Palma Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos collaboradors autòctons
Pedro de Córdoba
Cristianisme
Missioner dominicà.
Anà a les Índies amb la primera expedició del seu orde 1510 i treballà a Cuba i a la costa veneçolana Propugnà una evangelització i civilització dels pobles autòctons dins la màxima independència de la societat colonial castellana, i exercí una gran influència sobre Las Casas Redactà una Doctrina cristiana Mèxic 1544
wakash
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de llengües ameríndies de la família algonquí-wakash (llengües algonquines).
Són parlades pels autòctons de la costa del Pacífic del Canadà, entre el riu Skeena i el baix Colúmbia, i a l’illa de Vancouver, entre els quals hi ha els indis nootka, els kwakiutl, els nitinat, els makah, els bella-bella, etc Llengües en forta recessió, que parlen uns dos mil individus 1970
dumka
Música
Forma de cant popular d’origen ucraïnès estès per Rússia, Polònia i Bohèmia sobretot durant el segle XIX.
Consistí en una mena de balada èpica o narrativa, d’expressió malenconiosa i elegíaca S’acostumava a acompanyar amb instruments de corda pinçada autòctons, com la kobza o la bandura Alguns compositors del segle XIX s’hi inspiraren per a les seves obres, com ara F Liszt, PI Cajkovskij o, molt especialment, A Dvorák Dumky , 1890
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina