Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Topo Obrero
Partit polític
Grup format per la separació el 1973 de la majoria dels militants de Catalunya de l’Organización Revolucionaria de Trabajadores.
Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval
Partido Sindicalista
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1976, entre d’altres, per antics militants anarcosindicalistes i del Frente Sindicalista Revolucionario.
Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris
Ernest Mandel
Economia
Política
Polític i economista belga.
Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i…
Acción Revolucionaria Sindicalista
Partit polític
Col·lectiu creat el 1975 a Barcelona per estudiants falangistes de la Universitat Autònoma pertanyents a l’Organización de Estudiantes Universitarios i que fluctuaven entre l’anarquisme i la socialdemocràcia (edità Autogestión).
En confluir amb altres militants d’“esquerra falangista” radicals, originà la Coordinadora de Grupos Autogestionarios El ràpid ascens de la CNT frustrà qualsevol expectativa de creixement i els seus membres s’integraren en l’organització llibertària
Convergència Socialista de Catalunya
Cartell de Convergència Socialista de Catalunya
Política
Organització política formada el 1974 per l’ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya
—encapçalada per Joan Reventós—, el Movimiento para la Autogestión y el Socialismo, Reconstrucción Socialista de Catalunya, i altres grups i persones independents.
Membre de l’Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques i de la Federació de Partits Socialistes , des d’un socialisme marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, volgué vertebrar la unificació dels socialistes del Principat des del federalisme Assolit parcialment aquest objectiu després d’un míting al Palau Blaugrana de Barcelona juny del 1976, al novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés