Resultats de la cerca

Tingué una influència notable en escoles documentalistes i avantguardistes d’arreu

A València apareix la publicació “Taula de les Lletres Valencianes”, que aglutina els intellectuals avantguardistes

L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa

Es crea la revista “Dau al Set”, que agrupa diferents artistes i escriptors avantguardistes Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats

Considerat com un dels lírics més importants del seu país, publicà Tergiversaciones 1925, Libro de signos 1930, Prosas de Gaspar 1937, Antología poética 1942, Fárrago 1954, etc, les quals palesen influències simbolistes, modernistes, avantguardistes i de poesia popular

Es formà a Berlín i a París i collaborà amb els avantguardistes Realitzà la part millor de la seva obra amb Marcel L’Herbier Feu Mathias Pascal , 1925, Alberto Cavalcanti, Bertolt Brecht i Carl Dreyer Dies irae , 1943, i Ordet , 1955

Influït per corrents avantguardistes, la seva obra recull una visió deformada de la realitat També hi són presents la sàtira i un cert humor negre Cal citar-ne Miss Lonelyhearts 1933, A Cool Million 1934 i The Day of the Locust 1939

Autora de les peces dramàtiques avantguardistes Comunicação 1959, O Homúnculo 1964 i A Pécora 1983 i nombrosos reculls de poemes Cântico do país emerso 1960, O Vinho e a Lira 1966, Epístola aos iamitas 1976 O dilúvio e a pomba 1979, O armisticio 1985 i Sonetos Romanticos 1990 Fou diputada pel partit socialista

Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor

Els anys quaranta collaborà en l’orquestra de F Henderson i l’any 1953 fundà un quartet que es convertí, el 1956, en una big band , que anomenà Solar Arkestra, on realitzà una síntesi insòlita d’elements avantguardistes, exòtics i d’espectacle visual Fou un dels primers músics de jazz a emprar instruments electrònics