Resultats de la cerca

Maians edita els Avisos del Parnaso del sacerdot valencià J B Coratjà

Antigament hom anomenà avís tant el veler que feia la ruta d’Amèrica amb la correspondència, com la goleta destinada a una esquadra per a dur ordre o fer d’escampavies Quan sorgiren les primeres esquadres de vapor homogènies, compostes de vaixells de línia i de vaixells exploradors, hom donà el nom d’avisos als segons Actualment els avisos han quedar reduïts al paper de vaixells-guardapesca, patrullers, vaixells hidrogràfics, etc

Escriví poesies i comèdies, però és conegut sobretot pels seus Avisos , collecció de lletres escrites de Madrid estant entre el 1654 i el 1658, en les quals descriu minuciosament la realitat de l’època

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Al servei de Felip II, formà part del consell reial 1591 i fou confirmat en el càrrec per Felip III En les seves obres Avisos en materia de estado y guerra 1599 i Desempeño del patrimonio de Magestad y de los reinos 1600 proposà diverses solucions per a resoldre els problemes de la decadència castellana

Destinada a informar i defensar els caçadors, fou l’òrgan dels caçadors espanyols i de la Federació de Societats de Caçadors de Catalunya 1928-32 Dirigida per Manuel Mateo Navaridas, recollia notícies i avisos sobre la legislació, les societats de caça i els caçadors furtius Incloïa notícies de caça i pesca de diverses societats espanyoles De periodicitat quinzenal, aviat esdevingué mensual

Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia

Mot derivat probablement de l’acte de tirar la sort per fer un oracle, acabà significant ‘ensenyament’, ‘doctrina’, ‘llei’, sobretot els avisos de Jahvè donats per mitjà de Moisès i dels profetes Des de l’època deuteronòmica fou el mot tècnic per a indicar el Pentateuc La distinció entre la Torà escrita i oral —aquesta darrera, interpretació autoritzada— portà sovint a ampliar el mot fins a indicar tot l’Antic Testament

Doctor en drets, advocat de la ciutat de València cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales 1535 i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos sd, en tercets Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI

Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones