Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
axostil
Biologia
Filament axial de les espiroquetes situat a l’interior o a l’exterior de la paret cel·lular.
espiroquetals
Biologia
Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules extraordinàriament llargues, que s’enrotllen en espiral i atenyen de 30 a 500 μ.
Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies
espiroquetàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals que atenyen de 30 a 500 μ i tenen un axostil molt clar que forma una veritable cresta envoltant el cos.
Són sapròfites, sense individus paràsits La família comprèn els gèneres Spirochaeta, Saprospira i Leptospira
protomonadins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies de talla petita (fins a 10 μ) que tenen d’1 a 6 flagels, sense axostil ni altres formacions especials al citoplasma.
El seu règim de vida és sapròfit o paràsit Cal diferenciar dos subordres, el dels tetramitoïdeus i el dels bodonoïdeus
Els protozous
Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…