Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
bíceps

Bíceps braquial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Múscul que en una de les seves extremitats té dos tendons per a unir-se amb l’os.
El bíceps braquial , múscul llarg del braç, innervat pel nervi musculocutani, produeix la flexió i la supinació de l’avantbraç i l’elevació i l’adducció del braç el bíceps crural , múscul llarg de la cuixa, innervat pel nervi ciàtic major, produeix la flexió de la cama sobre la cuixa
músculs isquiotibials
Anatomia animal
Grup muscular situat a la part posterior de la cuixa, estès entre la pelvis i el genoll.
Format per diversos músculs semimembranós, semitendinós i bíceps femoral té gran importància en el sistema muscular perquè actua com a extensor dels malucs i flexors del genoll Són essencials per a córrer, saltar i flectir el tronc Per la força que desenvolupen, són músculs propensos a patir lesions, les més habituals de les quals són el trencament del bíceps femoral, les distensions i la contractura muscular
nervi ciàtic
Anatomia
Branca terminal del plexe lumbosacre.
Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora
cuixa
Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La innervació de la cuixa és…
colze

Articulació del colze : 1 húmer; 2 cúbit; 3 radi; 4 lligament anterior; 5 lligament lateral extern; 6 lligament lateral intern; 7 lligament rodó; 8 càpsula articular; 9 tendó del bíceps; 10 tendó del múscul braquial anterior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Articulació del braç i l’avantbraç i les parts toves que l’envolten.
L’articulació del colze és constituïda per unes superfícies articulars, una cavitat articular que conté el líquid sinovial, una càpsula articular i uns lligaments articulars lligaments anterior, posterior, anular i laterals intern i extern Les superfícies articulars d’aquesta articulació formen part de l’húmer, del cúbit i del radi Els moviments principals de l’articulació del colze són la flexió i l’extensió, però també són possibles els moviments de pronació i de supinació Els músculs que envolten l’articulació del colze són els supinadors, el pronador rodó i el tendó del bíceps Els nervis…
braç

D’esquerra a dreta: ossada i musculatura profunda de la regió braquial anterior, i musculatura de la regió braquial posterior (braç 1 3); morfologia externa latero-anterior (braç 1 2) [a: braó o braç pròpiament dit; b: avantbraç] (David, de Miquel Àngel)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla (en oposició a avantbraç).
L’esquelet del braç és constituït per l’húmer, que s’articula amb l’escàpula a l’espatlla i amb el cúbit i el radi al colze Els músculs del braç són envoltats per l’aponeurosi braquial, que circumscriu, mitjançant dos envans fibrosos, les regions braquials anterior i posterior A la regió braquial anterior hi ha dos plans musculars, un de superficial, constituït pel deltoide i el bíceps, i un de profund, format pel coracobraquial, el braquial anterior i el supinador llarg A la regió braquial posterior només hi ha un múscul, el tríceps braquial Els vasos sanguinis són constituïts,…
Els grups musculars
L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix en les…
Espatlla dolorosa
Patologia humana
Definició La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que es caracteritzen pel dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-humeral Entre aquests trastorns destaquen diverses alteracions de les estructures que intervenen d’alguna manera en l’articulació, però en són excloses els traumatismes importants i les malalties articulars generalitzades, com ara l’artritis reumatoide, la gota o la condrocalcinosi Com que generalment es tracta de processos inflamatoris que afecten les estructures que envolten l’articulació, també són anomenats…
antagonisme
Biologia
Acció oposada de substàncies, òrgans, sistemes, etc, de l’organisme, com, per exemple, el bíceps respecte al tríceps.
tuberositat bicipital
Anatomia animal
Eminència òssia situada a l’extremitat humeral del radi, que serveix per a la inserció del tendó del bíceps.