Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Mecanismes i tipus d’acció
Patologia humana
Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…
bacteriostàtic
Biologia
Substància o agent que inhibeix el creixement bacterià.
Poden actuar com a bacteriostàtics els antibiòtics antibiòtic i els antisèptics antisèptic, si hom els empra en concentracions apropiades
Espectre d’acció
Patologia humana
Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…
sulfamida
Farmàcia
Química
Nom genèric d’un grup de substàncies derivades de la sulfanilamida, de fórmula general
on R i R´ són radicals orgànics variables.
Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es produeix per…