Mecanismes i tipus d’acció

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups: els bacteriostàtics i els bactericides.

Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció.

Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines, el cloramfenicol i els macròlids. També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les denominades sulfonamides o sulfamides, que exerceixen un efecte bacteriostàtic impedint que els microorganismes incorporin de l’entorn una substància denominada PABA, o àcid paraaminobenzoic, que els és imprescindible per a mantenir el metabolisme.

Els antibiòtics bactericides actuen alterant la permeabilitat en la paret cel·lular del germen o blocant la fabricació de proteïnes essencials per a la seva estructura, de manera que la paret acaba col·lapsant-se o esclatant.

Entre els antibiòtics bactericides més importants hi ha el grup de les penicil·lines i derivats, que entre altres inclou la penicil·lina G, l’ampicil·lina i l’amoxicil·lina, les cefalosporines i el grup dels aminoglucòsids, que entre d’altres comprèn l’estreptomicina, la tobramicina, l’amikacina, la neomicina i la gentamicina.

D’altra banda, alguns antibiòtics, classificats com a antibiòtics fungistàtics, actuen impedint la reproducció de diverses espècies de fongs, com Candida albicans, Histoplasma capsulatum o Blastomyces dermatitidis. S’hi inclou, per exemple, l’amfotericina B, el cetonazol, el fluconazol, l’itraconazol, el miconazol, la fluorocitosina, la griseofulvina i la nistatina.

La ineficàcia dels antibiòtics en cas de malalties infeccioses d’origen víric és deguda al fet que els virus no disposen ni de paret cel·lular ni de membrana cel·lular, per la qual cosa no poden ésser eliminats pels antibiòtics bactericides, i el fet que les estructures víriques que participen en el procés de reproducció són massa senzilles perquè els antibiòtics bacteriostàtics que hi ha actualment els puguin afectar.

L’administració dels antibiòtics adequats col·labora substancialment en l’eliminació o l’aturada dels processos infecciosos específics contra els quals són indicats. No obstant això, perquè els gèrmens efectivament siguin eliminats completament, cal la participació del sistema defensiu de l’organisme. Per aquesta raó, Pantibioticoteràpia en malalts immunodeprimits, per exemple els individus que pateixen de SIDA, leucèmies, limfornes o la malaltia de Hodgkin, no sol ésser eficaç.