Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
badge
Heràldica
Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.
És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc
badge
Heràldica
Distintiu dels clans escocesos, els de les colònies i els dels regiments britànics.
insígnia
Senyal o divisa que indica la dignitat, el grau o el rang d’una persona.
rastell

rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
rosa heràldica

rosa heràldica
Heràldica
Moble que representa una rosa sense tija, ordinàriament amb cinc pètals (en cas contrari cal indicar-ne el nombre), cinc sèpals o brins entre ells i el botó.
És molt emprada a Anglaterra com a badge la rosa blanca dels York i la roja dels Lancaster La rosa natural porta tija i fulles Hom parla de doble rosa quan una és dins l’altra
creu de Lorena

Creu de Lorena
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu patriarcal, generalment d’argent.
Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu
Stephen Crane
Literatura
Periodisme
Novel·lista i periodista nord-americà.
Moltes de les seves novelles, caracteritzades per un realisme màgic, tenen una temàtica bèllica Maggie, a Girl of the Streets 1892, The Red Badge of Courage 1893, Wounds in the Rain 1900, que tracta del tema de la guerra de Cuba, i Active Service 1899, sàtira sobre la guerra entre Grècia i Turquia També escriví poesia
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies…
nus
Heràldica
Classe de distintiu, o badge, emprat per les grans famílies angleses, format per cordes entrellaçades d’una determinada manera i al qual hom fermava el nom de la família (Nus de Lacy, nus de Bawen, etc).
Com en els altres badges , el nus servia per a marcar les coses propietat de la família o els vestits dels seus servidors A manera de moble, hom n'emprava també sovint a les armeries
Literatura moderna i contemporània
La literatura entre els segles XIX i XX De vegades es dóna el cas que una data concreta adquireix un significat especial, encara que, òbviament, l’evolució literària no s’esdevingui abruptament, d’un dia per l’altre Amb tot, el fet que el mateix any, el 1857, i al mateix país, França, s’editessin dues obres mestres com són Les fleurs du mal , de Charles Baudelaire 1821-1867, i Madame Bovary, de Gustave Flaubert 1821-1880, és una casualitat que anuncia el canvi d’una època D’una banda, l’obra de Flaubert apareix com la primera novella que se separa veritablement de la fantasia per afrontar…