Resultats de la cerca

Representant de la causa berber a la península Ibèrica, s’afrontà al partit àrab arrelat a Sevilla i reeixí en aquesta tasca S'annexionà diversos territoris Jaén, part de Còrdova 1038 i Màlaga 1057 unificà així els berbers

El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs, com a cap de la facció…

Succeí 1073 al seu avi Badis i fou més inclinat a les lletres que a la política Per tal d’aturar l’avanç dels cristians s’alià amb l’emir almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, i aquest acabà apoderant-se de Granada i exiliant-lo al Marroc, on morí Deixà escrits uns comentaris a l’Alcorà i unes memòries

Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí

Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057

Foren vassalls dels fatimites fins que Ḥammā ibn Buluǧǧīn se'n declarà independent 1016 La capital del nou estat, la independència del qual fou reconeguda en ascendir al califat al-Mu'izz 1017, fou una ciutat fortificada, avui en ruïnes, Qal’at banī Ḥammād, qua aviat es convertí en un centre cultural més tard, per afavorir el comerç marítim especialment italià, fou traslladada a Bugia 1091 El 1152 passà a formar part de l’imperi almohade Dinastia hammadita Ḥammād ibn Buluǧǧīn 1016-1028 al-Qā'id 1028-1054 Musḥsin 1054-1055 Buluǧǧīn  1055-1062 al-Nāṣir  1062-1089  al-Manṣūr  1089-…

El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…

La geografia És situada al peu de Sierra Nevada, a la confluència del Darro i del Genil Des de les acaballes del segle XVI fins al segle XX la població es mantingué molt estable, entre els 60000 h i els 70000 h, i no fou fins al començament del segle XX que experimentà un gran augment 103368 h 1920, gràcies a la introducció de la bleda-rave sucrera El 1940 havia superat ja els 150000 h, xifra que augmentà ràpidament a partir del 1960 Del 1986, data en què, amb 256073 h atenyé la seva població màxima, al 1996, ha perdut fins al 4% de la població L’actual estructura urbana és de l’inici del…