Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i al magisteri de capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es troba Agustí Borguñó…

Deixeble d’Antoni Oller i d’Anselm Barba, fou nomenat organista i mestre de capella a Sabadell el 1873 i a Santa Anna de Barcelona el 1878 Es dedicà a l’ensenyament i el 1898 fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell Autor d’obres com Caprici simfònic, Marxa triomfal , per a orquestra, misses de rèquiem i de glòria, música de cambra, cançons, preludis, corals, preludis i fugues per a orgue

Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El…

Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…

És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les…

Unes agulles introdueixen el fil de pèl a través d’un fort teixit de fons El fil resta formant unes bagues, no lligades amb el teixit de fons, en una de les seves cares La fixació de les bagues és feta aplicant una capa de làtex de cautxú al revers de la catifa Hom pot tallar les bagues per a formar el pèl Amb aquest procediment també es fabriquen vànoves i roba per a la llar

Autodidacte Les seves aquarelles, molt detallistes, retraten la tradició, la família, paisatges, escenes populars, etc Amb la seva filla,  Iraida Llucià i Bagüés Terrassa, 1968, pintora i illustradora, ha compartit projectes de pintures murals i escultures per a diverses localitats

L’associació formà, d’antuvi, una secció d’Òmnium Cultural i tingué com a president Josep M de Casacuberta Després n'han estat presidents Amadeu Bagués, Pere Català interinament i Francesc Recasens Ha organitzat la Mostra de Cançons Alguereses 1980 i 1982

Els tensors de filferro solen consistir en un rodet amb mecanisme de cadell que gira en accionar-lo amb una clau o en dues bagues d’espiga llarga i roscades l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra, enroscades en un cos d’unió Els tensors de corretges de transmissió consisteixen generalment en uns rodets lliures que n'allarguen el recorregut en ésser aplicat amb força sobre una branca de la corretja o sobre totes dues