Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Aleksandr Ivanovič Kuprin
Literatura
Escriptor rus.
Militar 1890-94, actor, periodista i obrer, denuncià la misèria del poble Čudeznyj doktor, 'Un metge meravellós’, 1897 i el trist destí del soldat Nočnaja smena, 'El torn de nit’, 1899 Protestà contra l’explotació obrera Molokh , 1896 i contraposà la civilització corrompuda de la ciutat burgesa a la vida pura de la natura Olesja, 1898 A la novella Pojedinok ‘El duel’, 1905 descriu la vida de l’oficialitat tsarista, basada en l’egoisme i la desigualtat social A Granatovyj braslet ‘El braçalet de granats’ enfronta la noblesa de sentiments amb la baixesa hipòcrita Sulamit’ ‘…
estigma
Senyal d’infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós.
Actrius
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 88 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT ER 1995, de Josep Maria Benet i Jornet GUIÓ VPons, JMBenet i Jornet FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris S Zapata so directe, Joan Vidal so en estudi INTERPRETACIÓ Núria Espert Glòria Marc, Rosa Maria Sardà Assumpta Roca, Anna Lizaran Maria Caminal, Mercè Pons l’estudiant ESTRENA Barcelona i Madrid, 17011977 PREMIS Cartagena de Indias 1997 millor guió i especial del jurat Sinopsi Una estudiant de teatre que vol…
La indústria
Les fonts d’energia al servei del treball La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció El progrés de la humanitat es troba vinculat estretament a l’aprofitament de les forces de la naturalesa La força de les mans és ben poca cosa Per això es buscà el suport dels animals domèstics primer sols i després arrossegant un carro, carreta o carrossa, gràcies a la descoberta de la roda Actualment, i com a record, encara es mesura la…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…