Resultats de la cerca

Àustria-Hongria s’esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions Això féu que no impedís una sèrie d’aliances que s’establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, en conjunt, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica La Lliga s’encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l’imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d’aconseguir l’alliberament i la independència total d’aquells països Així, a l’…

El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb verb personal…

Fill d’Abdülmecit I i successor d’Abdülhami II, durant el seu govern tingueren lloc les guerres balcàniques 1912 i 1913 i la participació de Turquia en la Primera Guerra Mundial

Hom troba un exemple d’aquest fenomen en les llengües balcàniques, on algunes perífrasis verbals, per exemple, arriben a ésser comunes a llengües com l’albanès, el romanès, el grec modern i el búlgar Concepte introduït per Jakobson i Trubečkoj amb el mot alemany Sprachbünde

Les semblances produïdes per difusió entre llengües genèticament no emparentades justifiquen la classificació geogràfica de les llengües en australianes, balcàniques, etc No sempre hom pot saber si les semblances que hi ha entre unes llengües determinades han estat produïdes per difusió o si són d’origen genètic associació de llengües

Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental

Resideix a Mallorca des del 1975 És autor, en llengua catalana, dels poemaris Les Balcàniques 1995, Ambaixador d’un país inexistent 2000 i Kibblah 2005 de diversos reculls de contes i narrativa Els llums encisadors , 2005 i de les novelles Incident a Malaco 1999 i Recorda’t de Mary Quant 2001 També ha publicat narrativa i poesia en castellà Ha traduït diverses obres del suec, com l’antologia Set contes suecs 1999 i El Pelicà 2003, d’August Strindberg

Corresponsal de guerra en el període de les conflagracions balcàniques 1912-13, escriví novelles històriques, riques d’erudició i evocadores del Romanticisme i del patriotisme grec El vell de Morea , sobre la figura de Kolokotronis, i El fill de Psilorita 1958, evocació de Venizelos Excellí, sobretot, com a autor teatral, amb notables drames socials i històrics, i com a director d’escena i fundador i d’una companyia que donà un impuls decisiu a la renovació de l’art escènica a Grècia

Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics

El seu nom era Baduila, però des del 541 fou anomenat Tòtila, que vol dir l’immortal Succeí Eraric, i era nebot del rei Ildibad Derrotà repetidament els bizantins i reféu el poder ostrogot s’apoderà de Casena, Urbino, Benevent i finalment Nàpols, que féu rendir per la fam, el 543 Es comportà moderadament i, tot i el seu arianisme, féu una respectuosa visita a Benet de Núrsia El 546 ocupà Roma, l’abandonà tot seguit, i la reprengué el 549 Trencà tot lligam de submissió a l’imperi d’Orient, sotmeté Sicília i devastà les costes balcàniques Finalment els grecs anullaren la seva…