Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Miquel Bota i Totxo
Teatre
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979, Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense voler…
,
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un metre del…
eslàlom
Esport
Cursa d’esquí alpí consistent en un descens fent una successió de viratges, jalonat amb diverses portes.
N'hi ha dues modalitats l’eslàlom especial i l’eslàlom gegant El primer és un descens curt, sobre un pendent molt accentuat, amb un recorregut imposat per una sèrie de portes assenyalades amb unes banderetes de diferents colors, que estan disposades formant figures diverses Les curses són fetes en dues mànegues de traçat diferent L’eslàlom gegant és un descens molt ràpid, marcat sobre un terreny variat amb desnivells sobtats, canvis de ritme i superfície accidentada També es disputa en dues mànegues i la suma del temps obtingut en cadascuna estableix el guanyador Les portes estan…
banderilla
Tauromàquia
Bastó de set a vuit decímetres de llarg ornat amb banderetes o tires de paper, amb una llengüeta de ferro en un extrem, que els toreros claven al bescoll del toro.
rugbi
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips de quinze jugadors com a màxim cadascun, amb la finalitat de marcar el màxim nombre possible de punts.
Cada equip consta de vuit davanters, dos mitjos anomenats mig de melé i mig d’obertura, quatre tres-quarts i un defensa La pilota és de forma oval, formada per quatre elements, i el seu pes pot oscillar entre 400 i 440 gr El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m Damunt la línia de gol hi ha disposats dos pals verticals, imaginàriament infinits, distants l’un de l’altre 5,65 m i units per un travesser a 3 m de terra Adossada a la línia de gol hi ha l’àrea de gol anomenada també zona de marca , que allarga el terreny un màxim…
La festa major
Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…
La música i la dansa
Música i festa Sense música no pot haver-hi festa Resulta inimaginable, i tothom en té prou experiència, una festa sense que la música o algun embolcall sonor hi sigui present i actiu La música o, dit d’una altra manera, la construcció d’un espai sonor, forma part imprescindible de la construcció de l’ambient i de les actituds festives Però, en canvi, les músiques que se senten en les festes no presenten unes característiques gaire determinades o comunes en algunes festes sí que es fan servir unes melodies o uns instruments musicals determinats, mentre que en altres les músiques poden ser…