Resultats de la cerca

Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032

Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana

Presenta dues variants en funció dels cops que la bola d’atac ha de rebotar a una banda de la taula, el joc per una banda i el joc per tres bandes

El seu aspecte és conseqüència dels tres components de l’energia en les molècules bi o poliatòmiques energia dels electrons al voltant del nucli, energia de vibració del nucli i energia de rotació global de la molècula i de les transicions entre els estats d’energia moleculars, molt diferents de les d’un àtom lliure

Convoca sobretot bandes de les terres de l’Ebre i del País Valencià, territoris on aquest gènere de música popular és especialment arrelat

Banda de la Unió Musical de Llíria al principi dels anys cinquanta AUMLL / MG Durant els dos darrers segles, la proliferació de bandes de música ha configurat un dels fenòmens associatius i culturals més interessants del País Valencià La intensa vida interna de les societats musicals i, sobretot, la notòria projecció que abasten dintre les respectives localitats, les han convertides en autèntics eixos articuladors de la sociabilitat de nombrosos pobles valencians Quan una banda participa en un certamen, els músics representen el seu poble quan en un poble n’existeixen dues, la…

Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…