Resultats de la cerca

Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no…

Comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, casaments i òbits Sovint s’hi troben també els llibres de la cura d’ànimes i de l’administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals

Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció

Eclesiàstic, doctor en teologia, estudià a Gandesa, Tortosa, Barcelona i València exercí de prior a Batea 1608-19 i de rector a Gandesa 1619-53 Deixà manuscrites unes notes històriques sobre Gandesa d 1619-d 1640 en el llibre de baptismes parroquial, en llatí i català, amb notícies sobre la incidència de la guerra dels Segadors a la contrada Manuscrites eren també la Memòria dels drets parroquials i la Consueta in ecclesia paro-chiali Gandesiae , avui perdudes

Segons el dret canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior competent, i per tant és inamovible Té com a missió primordial la cura d’ànimes i totes les obligacions i drets annexos a aquesta ha de residir a la parròquia i és administrador dels seus béns Estan reservats al rector l’administració d’alguns sagraments i sagramentals baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni, funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc Té obligació de portar els llibres d’ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans era el notari…

Conegut per documents del s I i II Didakhé , Justí, Tertullià, apareix institucionalitzat a la Tradició Apostòlica d’Hipòlit s III Comprenia dues etapes la primera, que podia durar diversos anys normalment dos o tres, en la qual els catecúmens eren instruïts amb la predicació la segona, constituïda pels qui havien d’ésser batejats “illuminats” la propera Pasqua photizómenoi en grec, illuminandi en llatí i que, durant la quaresma, rebien una preparació especial, que consistia en una instrucció doctrinal i litúrgica catequesi i en uns exàmens periòdics scrutinia sobre aquest ensenyament i…

Hom creu que era d’origen valencià, car consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella altres creuen que nasqué al castell de Tous Anoia El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410 Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d’Urgell Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança Celebrà un important sínode a Vic…

Se n'han conservat les actes editades el 1957 i una curta relació de Bonastruc Desmaestre La llengua emprada en la disputa sembla que fou l’aragonès Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra del Messies Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del Talmud Des de…

Nasqué a França durant l’exili dels seus pares gironins, el militar Jaume Gasset i Raimunda Mercader en tornar la família a Girona fou inscrit al llibre de baptismes de la catedral, i així ésser considerat gironí Lluità a la primera i segona guerra Carlina Membre del partit moderat, fou governador militar de Jaén 1856-58 i comandant general de Ceuta 1858-59 A la guerra d’Àfrica es distingí en els alts de Benzú 1859 També fou destinat a Mèxic, on en 1861-62 fou cap de les tropes d’ocupació espanyola a la fortificació mexicana de San Juan d’Ulúa, al Port de Veracruz hi romangué fins que fou…