Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació…
barreteria
Botiga de barrets.
barreteria
Fàbrica de barrets.
palmera de Panamà
Botànica
Jardineria
Planta acaule, de la família de les ciclantàcies, monoica, en forma de petita palmera, de fulles flabel·lades i dividides en quatre lòbuls principals, i d’inflorescència en espàdix.
És indígena de l’Amèrica tropical Les fulles serveixen per a fer barrets i articles de cistelleria
ciclantàcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per unes 50 espècies, amb aspecte de lianes o de petites palmeres de fulles llargament peciolades, amb flors unisexuals disposades alternativament en una espata simple i fruits bacciformes.
Són plantes pròpies dels països intertropicals d’Amèrica Cal esmentar entre llurs espècies la palmera de Panamà Carludovica palmata , usada en la fabricació de barrets
Altenburg
Ciutat
Ciutat del land
de Turíngia, Alemanya, situada vora el riu Pleisse, al S de Leipzig.
Centre agrícola i industrial fàbriques d’electrodomèstics, màquines de cosir, barrets, sabates, naips, cuir, articles de confecció Fou l’antiga capital del ducat de Saxònia-Altenburg fins el 1918
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
Aguadilla
Ciutat
Ciutat de Puerto Rico, a l’extrem nord-occidental de l’illa (64 685 h [2000]).
Nucli industrial tabac, licors, refineries de sucre, barrets de palla, calçat, conserves de peix, mobles i agrícola canya de sucre, cafè, tabac, fruiters, cotó Port de pesca i de cabotatge Sembla que Colom hi desembarcà el 1493 La ciutat fou fundada el 1775
Sant Miquel dels Barretons
Sant Miquel dels Barretons
Rafel Miro (CC BY-NC-ND 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Viladrau (Osona), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.
Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936
camussa
Tecnologia
Pell originàriament d’isard molt prima, flexible, d’un color groc pàl·lid, adobada pel procediment d’acamussatge ( acamussar
).
Hom empra principalment pells de moltó, anyell, cabra i cabrit per a obtenir camusses ordinàries i pells d’isard, cabirol, ren, gos i d’altres, per a camusses de més preu Les camusses eren emprades antigament per a articles de vestir llur ús s’ha mantingut en la fabricació de guants, en el folrat de barrets i estoigs, i en el relligat de llibres També és emprada per a netejar vidres o d’altres superfícies polides