Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Insurrecció dels batallons de la Brusa i de Sapadors a Barcelona
Insurrecció dels batallons de la Brusa i de Sapadors a Barcelona
Voluntaris Honrats de València
Organització armada valenciana auxiliar creada el 1794 arran de la Guerra Gran.
Disposà de 26 batallons d’infanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria en total, uns 54 000 homes Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el cos el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies…
tinent coronel
Història
Militar
A l’exèrcit espanyol, cap o oficial superior militar entre el comandant i el coronel i la divisa del qual són dues estrelles de vuit puntes.
Té al seu càrrec el comandament dels batallons, o bé ocupa un lloc destacat en les unitats del tipus del regiment sota dependència del coronel
agrupació
Militar
Reunió de forces militars de diverses armes amb la finalitat de constituir un conjunt operatiu per tal d’acomplir una missió.
La seva composició varia segons les necessitats de l’acció militar normalment té per base un o més batallons d’infanteria als quals són afegides unitats d’artilleria, carros, separadors, etc
forces de terra
Militar
Efectiu de terra d’unes forces armades.
Habitualment es reparteixen en companyies entre 100 i 200 individus batallons 500-800 brigades o regiments 3 000-5 000 divisions 15 000-20 000 i cossos o exèrcits 60 000-80 000
gastador
Militar
Antigament, soldat proveït d’instruments per a obrir pas en les marxes.
Actualment, són soldats de primera que, comandats per un caporal, marxen al capdavant dels regiments o batallons Els instruments per a obrir el pas que porten a les desfilades tenen un caràcter ornamental
regiment
Militar
Unitat de la mateixa arma, comandada per un coronel.
Més administratiu que tàctic, ha variat la composició segons el país, l’època i els tipus de tropa, i oscilla normalment entre un i tres batallons El seu origen és francès, fou imposat a l’exèrcit espanyol per les ordenances del 1703 i el 1707 i es conserva llevat del cos de paracaigudistes i de la guàrdia civil
Antoni Cornell i Ferraz
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801
brigada
Militar
Gran unitat elemental tàctica, la més petita d’aquelles on es combinen l’acció de les armes i els serveis de cara al combat.
Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina