Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
beril
beril Varietat aiguamarina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i beril·li, Be 3
Al 2
Si 6
O 1 8
.
Pedra preciosa que cristallitza en la classe holoèdrica hexagonal Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes maragda, són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines aiguamarina, són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions els segons, no Altres varietats són l' heliodor de color groc, la morganita de color rosa, la goshenita incolora i el beril verd Té una duresa de 7 3 / 4 ,…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…
beril·lonita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de beril·li i sodi, NaBe(PO 4
).
Cristallitza en el sistema monoclínic cristalls incolors, blancs, o de color groc pàllid Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,81
beril·loide
Mineralogia i petrografia
Forma que consisteix en dues piràmides de dotze cares, unides per llurs bases.
beril·liosi
Patologia humana
Intoxicació professional crònica causada per la inhalació de la pols de beril·li.
Determina un tipus de pneumoconiosi en què destaca la formació de fibrosi pulmonar i granulomes Hi ha formes agudes de ràpida resolució i d’altres d’evolució crònica que poden menar a una insuficiència respiratòria greu
bronze de beril·li
Tecnologia
Aliatge de coure i de beril·li (2%) que, després de trempat a 800-820°C i recuit a 300-350°C, presenta una gran resistència a la ruptura, una gran duresa i una bona plasticitat.
Té la propietat de no produir espurnes, per la qual cosa hom en fa eines i aparells que han d’ésser emprats en zones d’aire contaminat per gasos que formen mescles explosives
òxid de beril·li
Química
Pólvores o cristalls de molt bona conductivitat tèrmica i notable resistivitat elèctrica, que es fonen entorn de 2 530°C.
Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc És molt emprat en plantes nuclears en lloc de berilli metàllic, més car i més fàcilment fusible A partir de l’òxid de berilli són obtinguts la majoria dels altres composts de berilli
nitrat de beril·li
Química
Cristalls blancs deliqüescents que es presenten en forma de trihidrat [Be(NO3)2.3H2O], molt solubles en aigua.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre l’òxid de berilli amb les subsegüents evaporació i cristallització Sovint és emprat com a enduridor en la composició de camises de becs d’incandescència i també com a reactiu químic
metafosfat de beril·li
Química
Material granular, d’alt punt de fusió, insoluble en aigua, emprat en materials ceràmics especials i com a suport de catalitzadors.
hidròxid de beril·li
Química
Pólvores blanques que es descomponen en òxid de beril·li quan són escalfades, solubles en àcids i en bases, obtingudes per precipitació amb àlcali d’una solució pura d’acetat de beril·li.
De l’hidròxid de berilli hom obté el berilli i l’òxid de berilli