Resultats de la cerca

Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable

Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març

El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura Tocava la lira da braccio , i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius El seu…

Si bé el primer dels dos únics fills vius de Mozart, Karl 1784-1858, deixà els estudis de música i esdevingué funcionari, el petit -nascut pocs mesos abans de la mort del seu pare- realitzà una estimable carrera com a músic Rebé la primera formació musical a Praga, de mans de FX Niemetschek, un dels biògrafs del seu pare Més tard, a Viena, tingué com a mestres els professors més importants de la ciutat JN Hummel, GJ Vogler, JG Albrechtsberger i A Salieri Després de realitzar diverses gires com a pianista, s’installà a la ciutat de Lemberg, ara L’viv Ucraïna, on es guanyà la vida…

El 1859 fundà a Reus El Eco del Centro de Lectura , el 1860 el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l' Álbum de Euterpe que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864 Collaborà també en la Revista de Cataluña i El Metrónomo fundada per Clavé el 1863, de Barcelona Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de La Democracia , de Castelar Tornà a Reus, on fundà i dirigí La Redención del Pueblo 1868 i 1871, òrgan ja del partit republicà federal El 1873 fou diputat a corts per Reus i, a Madrid, dirigí La Discusión El 1874, mort Clavé, dirigí un quant temps El Eco de Euterpe Seguí Castelar els…

Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més…

Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del s I, de Tàcit, les Vides paralleles s II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~s IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament per a jutjar…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular,…

Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al s XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al s X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030, panegirista d’…

Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…