Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
bielorús
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia per uns set milions de persones, i a les regions adjacents dels estats veïns, especialment a Rússia (prop de mig milió), Ucraïna (uns 150.000) i Polònia (uns 200.000).
Amb característiques de transició entre l’ucraïnès i el polonès, els primers escrits daten del segle XI del segle XIV al 1696 s’afermà com a llengua oficial del gran ducat de Lituània La llengua literària moderna fou constituïda a la segona meitat del segle XIX sobre la base del parlar de Minsk, i es consolidà especialment quan esdevingué llengua oficial de la RSS de Bielorússia, el 1919 El 1991 passà a ser idioma oficial de l’estat independent de Bielorússia
bielorús | bielorussa
Assassinat un periodista bielorús a Kíev
El periodista bielorús Pàvel Xeremet mor a la capital d’Ucraïna, Kíev, a conseqüència de l’explosió d’una bomba collocada sota el seu cotxe Xeremet, que el 1997 va ser empresonat per les denúncies al règim del president bielorús Lukaixenko era molt conegut, no només a Bielorússia sinó també a Rússia i Ucraïna, per les crítiques als governs d’aquests països
Ales’ Viktaravič Bjaljacki
Política
Activista bielorús pels drets humans.
Llicenciat 1984 en filologia russa i bielorussa per la Universitat Estatal de Gomel’ i doctorat 1989 per l’Acadèmia de Ciències de Bielorússia, ha treballat com a professor Al principi de la dècada de 1980 s’involucrà activament en diverses iniciatives a favor de la democràcia i formà part de l’anomenat Partit Clandestí Bielorús “Independència”, que tenia per objectiu promoure la segregació de Bielorússia de la Unió Soviètica i la formació d’un estat independent i democràtic Coorganitzà les primeres protestes antisoviètiques 1987-88 Participà en la fundació de l’associació de joves escriptors…
Aleksandr Lukašenko

Aleksandr Lukašenko
© Consell de la Unió Europea
Política
Polític bielorús.
Graduat a la Universitat Estatal Mogilovskij 1975 i a l’Acadèmia Bielorussa d’Agricultura 1985, fou membre de l’exèrcit soviètic 1975-77 i 1980-82 i director de la granja estatal de Gorodets 1985 Vicepresident del Soviet Suprem de Bielorússia 1990, al desembre del 1991 votà al parlament bielorús contra la dissolució de l’URSS El 1993 fou elegit president del comitè anticorrupció del parlament i, el 1994, president de Bielorússia El 1996 féu aprovar en referèndum una nova constitució que ampliava el seu mandat de quatre a set anys i accentuà el seu autoritarisme clausurà el parlament i en…
Filipp Semenovič Pestrak
Literatura
Escriptor bielorús.
Com a poeta destaca el volum Navarce ‘De guàrdia’, 1940, de caràcter patriòtic En Za svoju ajčynu ‘Per la pròpia pàtria’, 1946 canta l’heroisme dels partisans durant la Segona Guerra Mundial En prosa tractà també aquest mateix tema en el recull de narracions Peršyja uskhody ‘Els primers sembrats’, 1951 Destaquen també les novelles Sustrenemsja na barykadakh ‘Ens trobarem a les barricades, 1954 i Seradzibor 1963
Immanuel Velikovsky
Immanuel Velikovsky
© Fototeca.cat
Astronomia
Cosmòleg bielorús.
Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’existència d’una…
Janka Kupala
Literatura
Poeta bielorús.
Canta la vida trista del camperol i l’ànsia de llibertat Mogila l’va ‘La tomba del lleó’, 1910, Razor'ennoje gnezdo ‘El niu destruït’, 1913, drama Després de la revolució d’octubre reflectí els canvis produïts a Bielorússia Alesja 1935, Ot serdca ‘De tot cor’, premi Stalin 1941
Jakub Kolas
Literatura
Escriptor bielorús.
Cantà la vida camperola És autor dels reculls de poemes Novaja zemlja ‘La nova terra’, 1923, Simon-muzykant ‘Simó, el músic’, 1925, de novelles Na prostorakh žizni, 'Els amples espais de la vida’, 1926 V glubine Poles’ja, 'Al fons de la Polèsia’, 1928 i teatre Vojna-vojne, 'Guerra a la guerra’, 1937, entre d’altres Premi Stalin 1949
Boris Ivanovič Sačenko
Literatura
Escriptor bielorús.
Es dedicà sobretot al relat, amb títols com Daroga išla praz les ‘El camí passava a través del bosc’, 1960, Mal’vina 1961 i Baravoje rekha ‘L’eco del bosc’, 1965 i a la novella Plen ‘La presó’, 1962 i Oksana 1969 El 1982 rebé el premi Jakub Kolas de la RSS de Bielorússia Conreà també el teatre