Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
blenera
Suret per a aguantar el ble a la superfície de l’oli.
blenera
Broc o bec d’un llum, on va el ble.
estepa blenera
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Phlomis_italica.jpg)
Estepa blenera
Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears
salvió blener
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alçària, enterament blanquinosa, amb fulles lanceolades enteres i amb flors grogues.
Creix en llocs pedregosos calcaris i secs del sud-oest d’Europa
candelera
Flors de candelera (Verbascum thapsus
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de tija angulosa de 50 a 150 cm d’alçària, amb fulles oblongues, verdes i glabrescents al dessobre i tomentoses al dessota, flors petites, grogues o blanques, i fruits en càpsula ovoide.
Creix en pastures seques de muntanya
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
verbascosa
Bioquímica
Pentasacàrid format per la unió de tres galactoses a la sacarosa.
Aquest alfa-galactosacàrid es troba a les llavors dels llegums i a l’herba blenera Verbascum thapsus L i és metabolitzat per la flora intestinal Fórmula 2R,3R,4S,5S,6R-2-2S,3S,4S,5R-3,4-dihidroxi-2,5-bishidroximetiltetrahidrofuran-2-yloxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-2S,3R,4S,5R,6R-3,4,5-trihidroxi-6-hidroximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-2-yloximetiltetrahidro-2H-piran-3,4,5-triol