Resultats de la cerca

Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia…

Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI

Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les…

La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de…

El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli 1374, fou partidari de Pere III, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines

Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Castella Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè

Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella 1430 Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça 1435 Formà part d’algunes ambaixades el 1434 d’una prop del papa Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols 1436-42 i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç 1442 El 1447 fou enviat amb tropes pel rei Alfons al duc de Milà, que havia nomenat el rei hereu seu,…