Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Joseph Bodin de Boismortier
Música
Compositor francès.
Visqué successivament a Metz, Nancy i Perpinyà, fins que l’any 1722 s’installà definitivament a París Entre el 1724 i el 1747 arribà a publicar 102 composicions dins una gran varietat de gèneres i combinacions vocals i instrumentals Conreà tot tipus de formes musicals, però ha rebut un especial reconeixement com a compositor de música de cambra Fou el primer compositor francès que adoptà el terme italià concerto , a l’opus 15 VI concertos pour 5 flûtes sans basse , publicat l’any 1727 També fou el primer a escriure composicions per a flauta i orgue amb la part del baix continu totalment…
Joseph Bodin de Boismortier
Música
Compositor francès.
Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut A 24 anys obtingué un càrrec reial al Rosselló, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana Residí a Perpinyà, on nasqué la seva filla Susanna 1722 L’any següent s’establí a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la duquessa del Maine, a Sceaux Publicà diverses obres ballets, com Don Quichotte chez la duchesse 1743, Daphnis et Chloé 1747 i els grans motets Exaudiat…
òpera ballet
Música
Drama per a ésser cantat, amb inclusió d’extenses parts de ballet.
Fou ideat per André Campra encara que la idea ja es troba en GBLulli, com una síntesi dels dos espectacles, que presentà per primer cop amb L’Europe galante 1697 El gènere fou conreat per Rameau Les Indes galantes , 1735, André Cardinal Destouches, Bodin de Boismortier i altres autors francesos del s XVIII
Léopold-Louis Barbès
Etnologia
Música
Musicòleg i etnòleg francès, conegut per Léo-Louis Barbès.
Coronel d’enginyers a Algèria, es dedicà a l’estudi de la música àrab Fou president de la Société Historique Algérienne 1956-62 Publicà treballs en la Revue Africaine i Annales de l’Institut d’Études Orientales de la Faculté des Lettres d’Alger S'establí el 1964 a Perpinyà, on féu recerques sobre Joseph Bodin de Boismortier Com a compositor escriví un centenar d’obres, inspirades en temes nord-africans, com Soir sur la baie d’Alger i Carnet de Médéa , i hispànics, com Trois esquisses d’Andalousie Seduït per la música catalana, el 1968 escriví Trois aquarelles de la Costa Brava…
Dafnis i Cloe
Literatura
Música
Novel·la bucòlica en quatre llibres, de Longus de Lesbos (segle III aC), el títol original de la qual és ‘Les pastorals de Dafnis i Cloe’.
Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas 1905, Joan Ll Puig-Franqueses 1931 i Jaume Berenguer i Amenós 1963 Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier 1747, una opereta paròdica d’Offenbach 1860 i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel 1912, escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la…
Jacques-Christophe Naudot
Música
Compositor i flautista francès.
Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma italiana Les seves primeres sonates per a flauta i continu, generalment en quatre moviments, mostren una tècnica molt avançada d’aquest instrument En el seu opus 9, sis sonates per a flauta i baix continu, desenvolupa un…
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…
El Quixot
Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra.
La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…
fagot

Fagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i perforació cònica del tub Actualment conviuen dues modalitats l’anomenat fagot francès, basat en el sistema Buffet, i el fagot alemany, basat en el sistema Heckel Cada modalitat té unes qualitats sonores molt diferenciades, causades per les característíques específiques de la perforació del seu tub acústic i per la distribució diferent de claus i forats Els darrers anys del segle XX, s’ha anat imposant el sistema Heckel -fins i tot a França-, tot i que diverses associacions i orquestres intenten preservar i promoure…
violoncel

Violoncel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre greu de la família del violí, de tessitura intermèdia entre la viola (afinada exactament una octava més aguda) i el contrabaix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…