Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
floret
Esport
Una de les tres armes amb què hom practica l’esgrima.
Consisteix en una mena d’espasa de fulla de secció quadrada, molt flexible, de 90 cm de llargada, amb la punta acabada en una boleta, generalment proveïda d’un sensor elèctric, i d’un pes màxim de 500 g
salpasser

Salpasser
Cristianisme
Objecte que serveix per a aspergir amb aigua beneita.
Consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita La denominació d’hisop respon al fet que primitivament era un simple manoll de branquetes d’hisop
Jaume Vendrell March
Escalada
Escalador.
Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…
creu d’avellanes

Creu d’avellanes
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu formada per quatre avellanes heràldiques, cadascuna unida per la base a una boleta.
píndola
Farmàcia
Medicament afaiçonat en forma de boleta de vegades recoberta d’una capa de color, daurada, argentada, etc.
Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El rodament era…
paó
Heràldica
Figura que representa un paó de perfil amb la cresta de tres pèls o brins acabats amb una boleta.
Quan fa el ventall o obre la cua és representat de cara amb el cap girat de perfil
Hemorràgies exterioritzables comunes
Epistaxi L’ epistaxi o rinorràgia és una hemorràgia exterioritzable molt freqüent que consisteix en la pèrdua de sang per la mucosa de les fosses nasals, que habitualment surt pels orificis nasals, però que també pot baixar per la faringe i ésser empassada Aquest tipus d’hemorràgia es presenta sovint sense una causa determinada, especialment en la infància També es produeix fàcilment a conseqüència d’un traumatisme nasal, encara que sigui lleu, ja que la mucosa nasal és molt fràgil Amb molta menys freqüència, l’epistaxi és deguda a una malaltia dels vasos sanguinis o a un trastorn de la…
perla
Indumentària
Boleta de cera, fusta, metall, plàstic o altre material, foradada pel centre a fi de poder cosir-la sobre una tela.
Pot tenir diferents formes
xiclet
Alimentació
Mena de confit, en forma de pastilla o de boleta, format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.
La base masticatòria és constituïda per gomes i resines, naturals o sintètiques, bàlsams, greixos o ceres
cascavell
cascavells
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties