Epistaxi

L’epistaxi o rinorràgia és una hemorràgia exterioritzable molt freqüent que consisteix en la pèrdua de sang per la mucosa de les fosses nasals, que habitualment surt pels orificis nasals, però que també pot baixar per la faringe i ésser empassada.

Aquest tipus d’hemorràgia es presenta sovint sense una causa determinada, especialment en la infància. També es produeix fàcilment a conseqüència d’un traumatisme nasal, encara que sigui lleu, ja que la mucosa nasal és molt fràgil. Amb molta menys freqüència, l’epistaxi és deguda a una malaltia dels vasos sanguinis o a un trastorn de la coagulació.

L’epistaxi pot semblar molt abundant i sovint espanta la persona afectada o els seus familiars. Tanmateix, gairebé mai arriba a constituir una hemorràgia greu, ja que els vasos sagnants són de calibre petit, i sovint es deté espontàniament, encara que no s’efectuï cap maniobra específica per a aconseguir-ho.

La primera mesura que convé adoptar en cas d’hemorràgia nasal és la col·locació de la persona afectada amb el tronc incorporat, per tal que el cap quedi en la part més alta del cos. El cap s’ha de posar lleugerament flectit cap endavant, per tal que la sang flueixi pels orificis nasals i no sigui deglutida. També és convenient de mantenir la boca oberta i de respirar-hi, i així evitar el pas d’aire pel nas, la qual cosa podria mobilitzar els coàguls.

L’hemorràgia es pot aturar comprimint amb els dits l’ala nasal corresponent, per exemple fent pressió amb l’índex i el dit gros. Es pot millorar l’eficàcia de la compressió col·locant un tros de cotó fluix en el vestíbul nasal. No té cap utilitat, però, col·locar una boleta de cotó sense fer compressió al mateix temps. Per tal que la compressió sigui eficaç, cal mantenir-la ininterrompudament durant alguns minuts. Si al cap de 10 minuts de compressió l’hemorràgia no s’ha aturat, la persona afectada ha d’anar a un centre mèdic, on li puguin aplicar altres mesures, com ara la cauterització o el taponament nasal.

No tenen cap utilitat altres mesures, com ara l’aplicació de compreses fredes, de claus o de monedes al front, al clatell o al nas.

Otorràgia

L’otorràgia és un tipus d’hemorràgia que consisteix en la sortida de sang pel conducte auditiu.

La pèrdua de sang pel conducte auditiu sol ésser escassa, per la qual cosa l’otorràgia no produeix gairebé mai les complicacions pròpies de les hemorràgies. Tanmateix, pot ésser un símptoma d’un trastorn greu, i això fa que sempre sigui necessari establir-ne l’origen per tal d’adoptar les mesures més adequades.

La sang que es pot observar en el conducte auditiu després d’un traumatisme prové en la majoria dels casos d’alguna ferida o erosió sense importància. Tanmateix, en alguns casos pot procedir d’una lesió interna de l’orella, o fins d’una fractura del crani. Per aquest motiu, si es presenta una otorràgia després d’un traumatisme, és convenient que la persona afectada sigui atesa en un centre mèdic tan aviat com sigui possible.

La presentació d’una otorràgia sense un traumatisme previ pot ésser deguda a algun trastorn de l’orella, com ara una otitis, una ruptura del timpà o un tumor, que en qualsevol cas cal diagnosticar amb els mitjans adients.