Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
cairat
Construcció i obres públiques
Biga petita obtinguda en serrar longitudinalment el tronc d’un arbre en forma de creu.
congost del Cairat
Congost
Congost del Llobregat, al peu del massís de Montserrat entre Collbató i Esparreguera (Baix Llobregat).
La presa del Cairat deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó
Santa Margarida del Cairat

Capella pre-romànica de Santa Margarida del Cariat
© Fototeca.cat
Santa Margarida Saplanca del Cairat (Esparreguera)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada F Baltà És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc Mapa 36-15392 Situació 31TDG056026 Història El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’…
Sant Salvador de les Espases

Vista del congost del Cairat on s’ubica la capella de Sant Salvador de les Espases, a Esparraguera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) i de la parròquia d’Olesa de Montserrat des del 1868.
Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…
Esparreguera

Esparreguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès en gran part a la dreta del Llobregat des del congost del Cairat a la riera de Magarola.
Situació i presentació Limita a llevant amb Olesa de Montserrat, a migdia amb Abrera, vers ponent amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia i amb Collbató, i al sector de tramuntana amb Monistrol de Montserrat del Bages i amb Vacarisses del Vallès Occidental El municipi s’estén en gran part a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola anomenada, en el curs alt, riera de Masquefa, divisòria amb el terme d’Abrera Segueix en direcció oest fins al lloc anomenat de les Tres Rieres Aquí el terme segueix…
Antoni Sedó i Pàmies

Antoni Sedó i Pàmies
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític.
Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes Representà a Barcelona els interessos polítics de FRomero Robledo fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1876-80 i més tard senador vitalici Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per JPuig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans Pertangué al Foment del Treball Nacional Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito 1868
batalla judicial
Història
Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova.
Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor…
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada…