Situació
Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada.
F. Baltà
És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat. Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG056026.
Història
El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies. El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves esglésies. És possible que entre aquestes hi hagués la de Santa Margarida, encara que la capella no és esmentada explícitament fins el 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’Esparreguera, feu un llegat de deu sous a l’església de Santa Margarida del terme del castell d’Esparreguera. El 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s’oferiren com a deodats a Santa Margarida Saplanca. El 1374 i 1389 hi ha sengles llegats de sis diners a la capella. El 1391 el deodat de Santa Margarida era Albert Roca. L’any 1965 fou restaurada pels seus propietaris del mas veí de Can Paloma.
Església
Planta de l’edifici, on es posa en evidència la poca habilitat dels primers constructors de les esglésies preromàniques.
P. Poll
La capella, amb un absis rectangular, té l’eix de la nau desviat vers migdia, mentre que el de l’absis ho és al nord, segurament a causa de l’aprofitament del penyal a l’extrem del qual es dreça.
Vista de l’interior de la nau, amb l’arc triomfal clarament ultrapassat que precedeix l’absis.
F. Baltà
S’hi destrien dues fases, en la primera de les quals la capella tenia només l’absis cobert amb volta i la nau, coberta amb embigats, tenia la porta a migdia. En la segona meitat del segle X hom construí uns pilars adossats als murs de la nau i hom bastí unes arcades al damunt, amb la qual cosa es reforçaven els murs perquè poguessin suportar les empentes d’una volta. L’aparell de totes dues etapes és similar, de lloses de licorella disposades planes enmig d’un morter abundant i ací i allà fragments d’opus spicatum, i també és similar la irregularitat del traçat d’arcs i voltes, entre la falsa ferradura i el mig punt, per la qual cosa hom sospitaria que és una obra homogènia si no fos que el pilar central de migdia i l’arcada sud-occidental recauen just al lloc on hi havia l’antiga porta, que hagué d’ésser tapiada, la qual cosa demostra que la volta de la nau (i el sistema de reforçar les parets amb arcades) és una reforma posterior.
Bibliografia
- Barral, 1981, pàgs. 58, 85, 94, 244
- Junyent, 1983, pàgs. 97, 216, 218, 226
- Pagès, 1983, pàgs. 149-157