Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
calaza
Biologia
En els ous dels ocells, cadascun dels dos filaments retorts de matèria albuminosa que uneixen el rovell amb les membranes adjacents a la closca tot mantenint-lo suspès.
calaza
Anatomia vegetal
Part basal de la nucel·la en contacte amb el funicle, on es ramifica el feix conductor procedent d’aquest per a dirigir-se als teguments.
tegument
Botànica
Embolcall que protegeix el primordi seminal.
Generalment hi ha un tegument extern, o primina , i un tegument intern, o secundina Els teguments arrenquen de la calaza i envolten la nucella, excepte en el micròpil
primordi seminal
Botànica
Òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.
Té figura ovoide, és unit a la placenta a través de la calaza i del funicle , consta de fora a dins d’un o dos teguments , de la nucella i del sac embrionari , i presenta terminalment una obertura anomenada micròpil
ortòtrop | ortòtropa
Botànica
Dit del primordi seminal en què el micròpil, la calaza i el funicle són alineats.
campilòtrop | campilòtropa
Botànica
Dit del primordi seminal més o menys corbat, de manera que el micròpil s’acosta a la calaza, però no arriba a la posició dels primordis anàtrops.
N'hi ha molts exemples entre les papilionàcies
rafe
Botànica
Ressalt que presenten marginalment des de l’hil a la calaza molts primordis seminals anàtrops i les llavors consegüents, i que resulta de la concrescència del funicle amb el primordi seminal.
calazogàmia
Botànica
Tipus de fecundació en què l’entrada del tub pol·línic en el sac embrionari per a fecundar l’òvul es fa per la calaza, en lloc de fer-se pel micròpil, com és el cas més corrent ( porogàmia
).
La calazogàmia és característica d’algunes famílies casuarinàcies, juglandàcies, etc Hom considera la calazogàmia com un tret primitiu dins les angiospermes
La fecundació i el desenvolupament embrional en els espermatòfits
Tan bon punt el gra de pollen arriba a l’estigma o bé al primordi seminal, en les gimnospermes s’inicia un seguit d’esdeveniments que, centrats en el gineceu, comporten una reproducció sexual i culminen en la transformació dels primordis seminals en llavors Comentarem d’ací endavant les successives etapes d’aquest procés, sens dubte la conquesta evolutiva més notable dels espermatòfits Abans, però, ens caldrà explicar el seu cicle biològic, ara que ja coneixem els trets principals de l’estructura floral L’alternança de generacions en els espermatòfits Els espermatòfits tenen un cicle biològic…
La flor
Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…