Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
tenassa
Ecologia
Geologia
Porció de roca planera, tot just coberta per l’aigua de la mar o d’un riu.
Als litorals rocosos, són corrents les tenasses d’origen biològic, internacionalment denominades trottoirs , generades per algues calcificades, conquilles de molluscs, etc
criptonemials
Botànica
Ordre d’algues vermelles, de la subclasse de les florídies, caracteritzades per la presència de gonòfors i de cèl·lules auxiliars, i per l’absència de cèl·lules nutrícies.
Comprèn espècies uniaxials, amb branques laterals verticillades Dudresnaya , o bé en forma de làmina Dilsea Una de les dotze famílies que comprèn és la de les corallinàcies , molt calcificades
coral·linàcies
Botànica
Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials.
Comprèn espècies molt calcificades, de coloracions blanquinoses o rosades, que formen crostes vora el nivell on baten les ones Lithophyllum, Lithothamnium o bé frondes rectes amb moltes ramificacions dividides en articles corallines, Jania , etc Són pròpies de mars calentes o temperades
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
coccòlit
Botànica
Cadascuna de les petites peces calcificades que formen part de l’esquelet perifèric de les coccolitoforals.
Segons la forma poden ésser discòlits en disc no perforat, rabdòlits perforat i allargat i tremàlits en disc perforat Hom pot trobar-les en forma fòssil en roques d’origen marí
Les grossulariàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben…
Les algues calcàries
Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…
coral·lina
Botànica
Gènere d’algues vermelles, de l’ordre de les criptonemials, molt calcificades, freqüents a les costes mediterrànies, on formen pinzells rosats o blancs, d’aspecte cespitós.
Els cianobacteris, creadors de l’atmosfera actual
Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…