Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
cel·la calenta
Bateria de cel·les calentes per a la manipulació de materials radioactius
© Fototeca.cat
Física
Recinte estanc on hom col·loca, temporalment o permanentment, materials d’alta radioactivitat per tal de manipular-los a distància sense risc, o emmagatzemar-los.
És anomenada també cella d’alta activitat
bugia
Parts principals d’una bugia
Tecnologia
Peça collada a la culata dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent d’alta tensió procedent de la bobina i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès Les bugies són anomenades fredes o calentes , segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una…
caulerpals
Botànica
Ordre de cloròfits marins, de tal·lus enterament sifonat, caracteritzats per la possessió de plasts de dues menes (cloroplasts i amiloplasts) i per la formació de gàmetes biflagel·lats, no en gametocists sinó per transformació del tal·lus (holocàrpia).
Viuen principalment en aigües calentes
mar de Timor
Mar
Mar de l’oceà Índic, entre l’illa de Timor i la costa d’Austràlia.
Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània
oxalidàcies
Botànica
Família de gruïnals constituïda per plantes herbàcies o rarament llenyoses, de fulles alternes, generalment compostes, de flors hermafrodites, hipògines, pentàmeres i actinomorfes, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 900 espècies, pròpies de les regions calentes i temperades Oxalidàcies més destacades Averrhoa carambola caramboler Oxalis cernua flor d'avellana , avellaneta Oxalis corniculata pa de cucut , agreta, lújula Oxalis acetoselle pa de cucut de bosc
coral·linàcies
Botànica
Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials.
Comprèn espècies molt calcificades, de coloracions blanquinoses o rosades, que formen crostes vora el nivell on baten les ones Lithophyllum, Lithothamnium o bé frondes rectes amb moltes ramificacions dividides en articles corallines, Jania , etc Són pròpies de mars calentes o temperades
dasicladals
Botànica
Ordre de clorofícies amb el tal·lus cenocític constituït per un eix uninucleat amb ramificacions verticil·lades.
Les parets cellulars, formades bàsicament per mananes, són sovint incrustades de calcària Els plasts són nombrosos, sense pirenoides en lloc de midó elaboren fructosanes La reproducció sexual és generalment isogàmica, amb gàmetes biflagellats Viuen en mars calentes o temperades El principal representant a la Mediterrània és l’acetabulària
Convection, Rotation et Transits Planétaries
Recreació artística del satèl·lit COROT
© CNES
Astronomia
Missió del Centre National d’Études Spatiales (CNES) francès que té com a objectius la cerca de planetes extrasolars i l’estudi de la sismologia estel·lar.
Els quatre primers anys d’observació COROT ha descobert prop de 25 nous planetes extrasolars i la llista de planetes candidats encara per confirmar ascendeix a més de 400 En el camp de l’astrosismologia, COROT ha mesurat oscillacions i granulació similars a les que es donen al Sol en estrelles més calentes
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…