Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…
fatimita

Expansió del califat fatimita
© Fototeca.cat
Història
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).
El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973,…
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert…
sunnita
Islamisme
Partidari de l’ortodòxia musulmana, que observa escrupolosament les normes de la sunna, en contraposició als xiïtes, als kharigites, etc.
Constitueixen la majoria 90% dels musulmans i són agrupats en quatre escoles jurídiques hanefita, hanbalita, xafiïta i malikita Políticament només acceptaren com a successors de Mahoma els quatre primers califes, els omeies i els abbàssides
Ibrāhīm al-Mawṣilī
Música
Músic àrab.
Protegit dels califes de Bagdad, fou el primer a introduir veus blanques a la cort És autor d’un recull de 100 cançons, incloses en el Kitāb al-Aġanī d’Abū-l-Farāǧ ‘Alī al-Isfahānī
ziiàrida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà Qazwīn, Rayy i Ṭabaristān des del 928 fins al 1077.
Amb continuades aliances i enfrontaments amb els samànides i els buwàihides, la seva sobirania al territori els fou reconeguda pels califes abbàssides Maḥomēd de Ġaznī els obligà a declarar-se vassalls, i finalment la dinastia fou anorreada pels turcs seljúcides Malik Šāh, 1077
al-Farazdaq
Literatura
Poeta àrab.
Autor de diferents qasṣīda Noble, fou poeta oficial a la cort dels califes omeies Es destacà en els cercles erudits de Bàssora, i tingué una llarga polèmica amb Ǧarīr El seu divan, amb descripcions de fets banals, és útil per a conèixer la societat del seu temps
al-Aḫṭal
Literatura
Poeta àrab.
Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer
Isḥāq al-Mawṣilī
Música
Músic àrab, fill i deixeble d’Ibrāhīm al-Mawṣilī.
Protegit pels califes de Bagdad, sobretot per al-Waṯiq Ultra la seva veu, magnífica, fou un excellent compositor i musicòleg És autor d’un recull de cent melodies Ihtiyar min al-Aġanī li-l-Wātiq Sembla que, per qüestions professionals, provocà l’emigració al Magrib del seu deixeble Ziryāb, que tanta influència tingué en el nou desenvolupament de la música andalusina