Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
callós | callosa
callós | callosa
cos callós
Anatomia
Làmina de fibres comissurals que uneix els dos hemisferis del cervell.
tripa

Plat de tripa
Javier Lastras (CC BY 2.0)
Gastronomia
Trossos d’estómac i intestins de remugadors, de composició semblant a la carn, que hom consumeix amb adobs picants (cebes, tomàquets, alls, pebre).
cissura
Anatomia animal
Solc més o menys profund i sinuós situat en la superfície d’algunes vísceres.
Les cissures més importants són als pulmons i al cervell Les cissures pulmonars divideixen el pulmó dret en tres lòbuls i el pulmó esquerre en dos Les cissures cerebrals més importants són la cissura interhemisfèrica, en el fons de la qual hi ha el cos callós, que separa els dos hemisferis cerebrals, i les cissures de Silvi, de Rolando, occipital, callosomarginal i calcarina, que divideixen els hemisferis cerebrals en els lòbuls frontal, parietal, temporal, occipital, del cos callós i de l’ínsula
circumvolució cerebral
Anatomia animal
Cadascun dels plecs flexuosos de la superfície cerebral.
Aquestes circumvolucions són limitades per solcs i fissures i formen part dels lòbuls del cervell Segons llur situació són anomenades circumvolucions frontals , parietals , temporals , occipitals , del cos callós , etc
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els cordons anteriors…
trígon cerebral
Anatomia animal
Làmina triangular constituïda per una substància blanca fibrosa, situada sota el cos callós del cervell.
sistema límbic
Anatomia animal
Regió del cervell constituïda per la circumvolució del cos callós i la de l’hipocamp.
Té un paper important en el funcionament de les diferents vísceres i en la regulació del metabolisme i de la vida emocional
atàxia callosa
Patologia humana
Atàxia caracteritzada per l’associació d’atàxia i fenòmens espasmòdics causada per un tumor del cos callós.