Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Calpúrnia
Història
Família (gens) romana els membres de la qual tingueren elevats càrrecs polítics (del segle II aC al segle II dC).
Una branca d’aquesta família adoptà el sobrenom de Piso Calpúrnia, filla de Luci Calpurni Piso, es casà amb Juli Cèsar el 59 aC
llei calpúrnia
Dret romà
Llei, anomenada també Lex Calpurnia repetudarum (149 aC), per la qual els habitants de les províncies podien, a Roma, davant un tribunal permanent, demandar els governadors concussionaris.
Alfred Badia i Gabarró
Literatura catalana
Escriptor, filòleg, traductor i activista cultural.
Des del 1927 treballà com a agent de borsa, feina que compaginà amb un gran interès per la llengua i la literatura Els anys trenta fou deixeble de Pompeu Fabra els seus apunts foren inclosos en el volum II de les Obres completes de Fabra publicades per Jordi Mir i Joan Solà i el 1937 obtingué el títol de professor de català Sanitari al front durant la Guerra Civil de 1936-39, després de la qual s’exilià, en retornar a Catalunya emprengué estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1948 Dedicat a l’ensenyament secundari des de la dècada de 1950, participà activament…
,
Pisons
Història
Llinatge romà, branca principal de la gens plebea Calpúrnia, que pretenia descendir de Calpus, suposat fill de Numa.
Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i els seus…
Jaciments de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Uns 30 km a l’W de la depressió de la Cerdanya hi ha la petita conca de la Seu d’Urgell, on afloren dipòsits detrítics pertanyents als nivells superiors del Miocè Vallesià a les seves capes es va trobar una flora fòssil de la qual s’ha determinat la presència de 71 formes diferents en els 11 jaciments descoberts Les plantes fòssils es troben en bancs d’argiles de color grisós a vegades n’apareixen les restes de grans quantitats i en bon estat de conservació generalment, els exemplars s’extreuen amb més dificultats que a la veïna Cerdanya i la seva fossilització és més deficient A la zona s’ha…