Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Luci Calpurni Bèstia
Història
Tribú de la plebs el 121 aC i cònsol el 111.
Dirigí l’expedició contra Jugurta, rei de Numídia, lluitant amb coratge fins que, subornat per aquest rei, concedí una pau vergonyant Fou desterrat amb els seus còmplices i no és segur si tornà a Roma Un altre personatge del mateix nom, descendent de l’anterior, fou tribú el 63 aC i Sallusti l’esmenta com a collaborador de Catilina Partidari de Cèsar, morí lluitant contra Octavi a Mòdena
Gai Calpurni Flac
Història
Retòrica
Retòric romà, curador del temple i prefecte de les muralles de Tarragona.
Se'n conserven cinquanta-una Declamationes , que hom acostumava a afegir a l’obra de Quintilià
Tit Calpurni Sícul
Literatura
Poeta romà.
És autor de set èglogues llatines, molt influïdes per Virgili i amb allusions a la vida coetània
Pisons
Història
Llinatge romà, branca principal de la gens plebea Calpúrnia, que pretenia descendir de Calpus, suposat fill de Numa.
Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i…
Calpúrnia
Història
Família (gens) romana els membres de la qual tingueren elevats càrrecs polítics (del segle II aC al segle II dC).
Una branca d’aquesta família adoptà el sobrenom de Piso Calpúrnia, filla de Luci Calpurni Piso, es casà amb Juli Cèsar el 59 aC
Eunus
Història
Capitost d’una revolta d’esclaus a Sicília (135 aC).
Nomenat rei pels esclaus, intentà d’ocupar Messina i, vençut per Luci Calpurni Pisó, resistí dos anys a Tauromenium, fins que es rendí i fou mort
Túl·lia
Història
Filla de Ciceró i de Terència.
Casada, successivament, amb Calpurni Pisó 63, Furi Crassipes 56 i PCDolabella 50, morí després d’infantar un fill, que tampoc no sobrevisqué Ciceró la recorda en diverses ocasions
Juli Cèsar Germànic
Història
Militar
General romà.
Fill de Drus i nebot de l’emperador Tiberi , que l’adoptà 4 dC, fou cònsol 12 dC i dues vegades imperator Excellent general i molt popular a Roma, dugué a terme victorioses campanyes al Rin i vencé Armini L’any 17 obtingué un triomf a Roma, i després fou tramès per l’emperador a l’Orient, a pacificar la Síria, el governador de la qual, Calpurni Pisó, sembla que l’enverinà per ordre de Tiberi Casat amb Agripina la Gran , fou pare de Calígula i germà de l’emperador Claudi
Servi Sulpici Galba
Història
Emperador romà (68-69).
D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell
Joaquim Balcells i Pinto

Joaquim Balcells i Pinto
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i professor.
El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…
,