Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
canongia
Cristianisme
Prebenda i dignitat de canonge.
Hom distingeix la canongia d’ofici de la canongia de dignitat , i la canongia d’oposició de la canongia de gràcia canonge 2
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es…
Bernat Calbó
Cristianisme
Abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1233-43).
Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A…
Mathurin Régnier
Literatura francesa
Poeta francès.
Nebot del poeta Philippe Desportes , visqué des del 1605 a París, on portà una vida bohèmia, tot i que rebé una canongia a Chartres 1609 Creador de la sàtira realista, en la línia d’Horaci i Juvenal, publicà les seves Satyres 1608, que anà corregint i augmentant en successives reimpressions
Antoni Gual i Oleza
Literatura
Poeta en castellà.
Doctor en teologia Fou capellà i secretari del virrei de Nàpols i duc de Medina de las Torres Retornà a Mallorca com a canceller del seu bisbat, i obtingué una canongia 1644 Publicà els poemes La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo 1639, Marte en la paz Ciutat de Mallorca 1646, extens poema heroic, i El ensayo de la muerte 1650, 1765, 1812
Josep Soler
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona
Antoni Vila i Camps
Cristianisme
Bisbe.
Doctor en teologia Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres/> Des del 1802 fou bisbe d’Albarrasí Publicà El noble bien educado 1776 i El vasallo instruido en las primeras obligaciones 1792, i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico
Llorenç Despuig i Cotoner
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1750-63) i arquebisbe de Tarragona (1763-64).
Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona
Josep Gras i Granollers
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic i publicista.
Estudià al seminari de Barcelona, i fou professor de teologia al de Tarragona Empresonat el 1861 pels seus escrits polèmics en matèria de religió, passà a Granada, on es llicencià en teologia 1886 Aquell mateix any obtingué una canongia magistral al Sacromonte i fundà, a Granada, associacions, un collegi i un institut religiós femení, tot sota el nom de Crist Rei Hom li féu el procés de beatificació entre el 1950 i el 1955
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Filòsof i erudit.
Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 guanyà una càtedra d’oratòria Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia També feu treballs d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona 1807 i un episcopologi de la seu gironina, inèdit Compongué poemes en llatí i algunes composicions menors en català
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina