Resultats de la cerca
Es mostren 27762 resultats
cap Boeo
Cap
Cap de l’extrem occidental de Sicília, Itàlia, damunt el qual hi ha la ciutat de Marsala.
Els romans l’anomenaven Promontorium Lilybaeum
cap boig
Eixelebrat, lleuger, sense seny.
cap baix
Trist, capficat.
cap
cap
Heràldica
Part superior del camper on se situa un cap i que comprèn els punts dits cantó destre del cap, centre del cap
i cantó sinistre del cap
.
Hom anomena en cap l’objecte o els objectes que s’hi colloquen de costat
cap Vermell
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, dins el terme de Capdepera, al N de les platges de Canyamel.
En la línia de la mar s’obren les coves d'Artà o de l’Ermita Damunt el promontori hi ha les ruïnes de la talaia Vella 185 m alt, o talaia de Fora des Cap Vermell , i més a l’interior, de la talaia Nova 210 m alt
cap
Cap d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els cordòfons de mànec -especialment en els d’arc-, extrem del mànec més allunyat de la caixa de ressonància.
Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval
cap
Cap de Begur (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
cap
Cap de biga tallat en fusta i policromat, corresponent al teginat de sostre del castell de Peratallada, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Fototeca.cat
Extremitat en general, part per on comença o acaba una cosa.
cap
El cap considerat com a seu de l’intel·lecte; talent, judici, seny.