Resultats de la cerca

El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència

Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho era un capità general

Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou…

El càrrec era nomenat per l’armador un particular, una ciutat o el rei, el qual el confirmava, en qualsevol cas Podia recaure tant en nobles com en ciutadans o mercaders

A més de funcions tècniques, administratives, disciplinàries, sanitàries, etc, té, a bord, algunes funcions d’ordre judicial, notarial o de registre civil

Han de donar coneixement dels delictes comesos, instruir les primeres diligències, custodiar els presos, vetllar per l’ordre públic són caps de la força armada

Pot fer reclamacions a l’àrbitre