Resultats de la cerca

Durant el Barroc, peça que acompanyava l’aparició en escena dels diferents personatges d’una obra teatral Cada personatge podia tenir una música que li era pròpia i que el caracteritzava

Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica

Assolia una llargada mínima de 6 m i es caracteritzava per l’allargament de les espines neurals de dues vèrtebres sacres i la presència d’una filera de petites protuberàncies a l’ulna Hom considera que aquestes protuberàncies eren llocs d’ancoratge d’estructures tegumentàries folliculars, homòlogues a les dels ocells actuals

Inicialment tractà sobre informació general i incloïa una secció d’esports de nom “La estaca deportiva” Progressivament incorporà notícies d’esports, especialment de futbol, fins a esdevenir un setmanari especialitzat Era escrita en castellà i es caracteritzava pel seu to satíric Es mostrava crítica amb la Federació Catalana de Clubs de Futbol, amb el FC Barcelona i amb la premsa esportiva en general Se’n publicaren una seixantena de números

Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985

Conreà el paisatge —especialment de Deià, on residí molt temps—, la natura morta, la composició i el retrat Decorà diverses capelles i esglésies La seva obra es caracteritzava per un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme Fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears 1955, de la qual esdevingué vicepresident Fou guardonat amb la medalla d’or del Cercle de Belles Arts 2003 i el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears 2005

Cronològicament coincideix amb el classicisme francès , del qual és l’art decoratiu dels interiors Fou un estil essencialment d’aparat, creat per glorificar la figura reial mancava de naturalisme i es caracteritzava per la sumptuositat, sense pensar en el confort ni la comoditat Aquest estil fou una adaptació d’estils clàssics influïts pel Renaixement italià i adaptats per la dictadura de l’Académie i de ChLe Brun Les manufactures de Gobelins i Beauvais produïren un gran efectiu de peces per a les residències reials, totes de grans proporcions i excés decoratiu, especialment els…

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

En la notació mensural, una proportio -indicada a la partitura amb un signe convencional, generalment un trencat- servia per a assenyalar un canvi proporcional en el valor de les figures rítmiques, normalment una disminució més rarament, un augment Les proporcions més habituals eren la dupla disminució del valor de les notes segons la proporció 12, la tripla disminució segons la proporció 13 i la sesquialtera 23 Pel que fa a l’acuïtat, la proportio dupla 21 indicava o caracteritzava l’interval d’octava la proportio tripla 31, l’interval de dotzena quinta més octava, i la…

En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…