Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen…
buckur
Química
Nom donat a les sals formades a partir del buckminsterful·lerè.
L’obtenció de sals de fullerens ha de tenir en compte que aquests són, en certa manera, anàlegs tridimensionals del benzè Això queda demostrat pel fet que les distàncies C-C són menors que les existents en el ciclohexà o en el ciclopentà D’altra banda, aquests enllaços es troben deformats, per la qual cosa tenen un excés d’energia que es pot fer servir per a provocar reaccions químiques de fet, l’eliminació de les tensions de les cadenes carbonades és el motor que dirigeix la reactivitat dels fullerens Les reaccions que es poden portar a terme són de reducció, ja que resulta molt…
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…
secundari | secundària
Química
Dit del tipus d’amina en què existeix un grup —NH— unit a dues cadenes carbonades o bé a una de cíclica.
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un nombre tan…